democràcies desiguals
/
dissabte, 23 d’agost del 2014 /
Posted in
absolutisme poder,
estatalitzadors,
llei justa,
mirall mediàtic,
poder
Renyar Russia pel que està fent amb la seva funció desestabilitzadora del món ex Unió Soviètica ha produït problemes amb la Unió Europea i els Estats Units, de manera qu'ara tercers països gens amics dels anteriors, amb governs hereus de dictadures, mirent la manera de treure profit del conflicte. La fam de països governats per una aparent esquerra posada de moda per desacreditar la democràcia dels països conservadors. Hi han democràcies amb partits estatalitzadors contraris als nacionalismes progressistes, uns estats amb democràcia parlamentària, altres presidencialista, altres populista, altres representativa. Tots disposen de parlaments per discutir i fer lleis. Tots disposen de Tribunals per decidir el que és correcta segons la legislació local. A Europa, també hi han democràcies desiguals, unes centralistes, altres federals, altres recentralitzadores, altres pendents de decidir si es trenca l'Estat, altres intentant superar l'etapa de dominació soviètica amb l'abraç del neoliberalisme, uns governats per conservadors, altres per socialdemòcrates. A Brasil diferent esquerres volen el poder, uns més estatalitzadors que els altres. A Espanya, una nova esquerra que es reinventa amb base popular i aprofitant el mirall mediàtic vol el poder per netejar el socialisme, la corrupció i la falsa democràcia. Els radicalismes es troben ara al Parlament Europeu, però la seva veu no arriba als seus votants ni als que votaren altres formacions. Sembla que el parlamentarisme els hagi absorbit. Però és clar que les democràcies no són iguals, ni perfectes. La democràcia és quelcom que es reinventa cada dia amb uns valors conjunts per a tots. La democràcia deixa de ser-ho quan no se respecta la llibertat, els compromisos ètics entre societats que es diuen lliures, la justícia social i la voluntat general manifestada per la llei justa i democràtica, quan es pretén imposar l'absolutisme del poder de l'Estat i de les oligarquies en nom d'unes eleccions guanyades en un moment de crisi, quan els programes queden tancats al calaix de la taula del guanyador en el moment de governar, quan la diplomàcia és el terror mediàtic, l'amenaça, la pressió constant.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada