reinventar Catalunya?

El partit socialista que governava a Catalunya fa uns anys, en temps d'un vigoròs Pasqual Maragall, ambicionava un canvi polític amb l'oportunitat d'ampliar l'espai social del catalanisme, com explicava Pasqual Maragall en un dels seus darrers articles inclosos en el llibre amb escrits polítics seus publicat per RBA l'any 2009. Era l'oportunitat d'un govern jove d'esquerres a Catalunya casi setanta anys després de l'últim. El tripartit pretenia governar amb transparència i proximitat. Era un govern catalanista i d'esquerres. El canvi -reconeix Maragall- no es va consumar des de'l moment que el nou Estatut es va retallar com mai per destruir el seu potencial, vafallar el propi Rodriguez Zapatero que va incomplir les seves promeses d'acceptar el que decidís el Parlament de Catalunya, tot i que es va rebaixar el contingut del nou Estatut del 2006 després d'una trobada silenciosas Mas/Zapatero, es van espatllar les relacions entre Catalunya i Espanya encara més després del recurs del PP davant el Tribunal Constitucional, i més encara governant la dreta a Catalunya i Espanya. També Madrid va començar a recentralitzar com mai afeblint les comunitats autònomes, reduir inversions en despesa pública necessària a càrrec de l'Estat i a esborrar el principi de subsidiarietat aplicat per el socialisme catalanista. Les reduccions i retallades van fer mal bé la fòrmula per generar desenvolupament social i com a conseqüències conegudes, Joan Mesquida, autor de "socialisme XXI. La izquierda del futuro", publicada aquest mateix any per Deusto,recorda la destrucció del mediambient, l'economia especulativa, grans defraudadors i fuga de capitals a paradisos fiscals, el descens de l'esperança de vida per col·lectius en risc d'exclusió, augment de la mortalitat i la vulnerabilitat infantil, incidència d'infeccions, malalties i insalubritat, patologies socials, suicidis, drogodependència, augment de la delinqüència, desestructuracions familiars, violències de gènere, massificació a les presons i als centres d'internament d'estrangers. Les idees d'en Pasqual Maragall que deia que creia que el progrés econòmic i el progrés educatiu de Catalunya tenien que ser la garantia del progrés social i cultural de tots i cadascún dels ciutadans de Catalunya, proclamant el patriotisme de la justícia social, de la dignitat de la vida diaria. Aquesta política encara és possible. No caldrà reinventar Catalunya, caldrà reiniciar el procés de transformació i canvi, seguir i consumar en el futur el disseny catalanista d'esquerres de Pasqual Maragall.