cinisme i aparença com a llei de poder

Una part de la societat política ha optat pel cinisme i guardar l'aparença en les formes per presentar-se a l'opinió pública com els millors dirigents que pot trobar la societat. Es tracta, amb un dosificat silenci sobre els problemes més greus que la gent no pensi més ennlà dels missatges que reb a travers uns mitjans de comunicació amb visió supeditada a la publicitat contractada o al pressupost acordat. El poder actual no entén de modèstia, ni de generositat amb els contraris, ni d'honestedat. Ara ja no es parla del cas Urdangarin, cada dia menys de la trama Gurtel, i del ex tresorer del PP Sr. Barcenas ben avorrit a la presó. Ara serà moda el cas Pujolo que té doble dimensió i ús pels polìtics de Madrid. Es segueixen fent fitxatges milionaris de jugadors mentre els treballadors segueixen amb sous de misèria i contractes a mitja jornada o dies alterns, l'esport és príncep arreu a les emissions informatives. A l'espai del temps ja es parla d'un sol país i de regions. Ha canviat el vocabulari d'acord amb els interessos de l'Estat. Res de català per les televisios i radios espanyoles, però un si rotund al flamenc i la canció espanyola, els toros i les festes patronals. Vi a les festes i persecució de 'alcohol a les carreteres. Cal anar a missa abans de acomiadar treballadors o de saquejar els diners de l'Estat. L'Església ha sigut utilitzada per tot i per tots. Les parròquies es veuen cada dia més buides de fidels i els vells capellans diuen la missa sota la pressió d'una depressió que els mina dia a dia. Tot passa com si res, un dia més darrera un altra i la classe política no reacciona davant aquest estat de coses, amb la policia i la justícia desbordades i sense mitjans suficients per atendre els immigrants il·legals que arriben a diari a les costes espanyoles preparats per quedar-se doncs tothom sap que esgotaran els plaços legals sense que els jutjats en plenes vacances donin solució a la presència de gent indocumentada de la que els serveis consulars poc podran fer si no es poden identificar i acreditar procedències. La mentida i el silenci sobre la veritat en aquest cas és llei entre els immigrants indocumentats. Menys encara es parla de la realitat de les malalties desaparegudes que tornen ni de la seva procedència. LLavors esperem que el govern deixi aviat de fer vacances i es posin a treballar dotant de mitjans metges,material pels hospitals i informació correcta a la població.