contra l'egoísme i la por a les llibertats

Que el mateix Papa li hagi de dir a un jove "No seas egoísta", és definitori del que està passant a una societat que viu en l'individualisme, la maldició i la violència. Avui veiem també la foto de la concentració de creients a la Plaça Sant Jaume protestant amb creus contra l'Alcaldessa Ada Colau, per l'acte del Parenostre dit blasfem per un Bisbe recitat al Saló de Cent, després de publicar un manifest a La Vanguardia. Aquesta gent no volen veure que els sermons no serveixen de res, no inspiren sentiments religiosos, ni moralitzen ningú. La balança sempre s'inclinarà del costat de la impietat i l'error per què som en un estat de jovent irreligiós que viu en un estat de consciència ben diferent dels creients. En lloc de criticar, condemnar i perseguir ens cal escoltar al que no creu i ataca les bases religioses. Les dites blasfemies i obscenitats diria Concepción Arenal s'han d'escoltar amb impassibilitat, doncs ens cal saber el que pensa, el que creu el blasfem i el per què. No ens hem d'escandalitzar ni alterar-nos per aquests fets en una societat lliure. Cal combinar el respecte a la llibertat de creació amb els drets de les minories i la diversitat també religiosa. La impaciència no condueix a solucions. El minut de glòria del discurs no afavoreix res. Les concentracions de protesta com han fet els ultres catòlics mai no atreuen ni convencen el cor dels contraris. Cal prescindir de les faltes i dels errors dels demés i fer treballar la intel·ligència, que la mà i el cor vagin units. Per acabar d'animar el debat ens assebentem de que RTVE ha amagat un reportatge sobre el rei emèrit qwue ha difós la TV a França. En aquest reportatge el rei reconeix la seva admiració pel dictador Franco al que mai no ha condemnat la Corona. El rei emèrit ha viscut en la soledat i per tant en situació de dependència dels seus més propers, però sense poder autorealitzar-se i viure la seva llibertat ni en la feina que va desenvolupar durant anys. El rei emèrit, per les circomstàncies socials que l'han envoltat, ha viscut amb por a la llibertat i sense voler pensar que el futur de la democràcia depén de la realització de l'individualisme en un àmbit de justícia social. El punt final deles noticies sobre l'evolució de les llibertats públiques ens el dona la interlocutòria del Jutjat Central 4 de l'Audiència Nacional afirmant els principis i valors democràtics d'acord amb la doctrina del cas Otegui jutjat el 2011 peñl Tribunal Europeu de Drets Humans, contradint laposició de la Fiscalia per considerar que la llibertat d'expressió és un dels fonaments essencials de la societat democràtica, no considerant la xiulada a l'Himnedel parit de la final de la copa del Rei de 2015 injuriosa, no sent més que una crítica de mal gust però que no reuneix les característques de delictiva. Que els Jutges parlin com han de parlar hauria de fer pensar a certes autoritats pùbliques en la conveniència de millorar la seva expressió en lloc de condemnar i perseguir la societat lliure, doncs com diuen els Jutges, és legítim el desacord amb els símbols o institucions de l'Estat, la seva forma i règim fixats dins del marc constitucional.