traició socialista, arribisme neoliberal

Un acord d'investidura i de legislatura sobre punts que no obren la possibilitat de solucionar els problemes fonamentals de la societat espanyola i catalana sembla que presideix l'abraç entre gent socialista espanyola i el centre dreta neoliberal proper al PP. L'entesa exclou l'autogovern de Catalunya a la que s'impedirà celebrar un referèndum d'autodeterminació. Però els treballadors seguiran desprotegits, les pensions sense garantir, la sanitat sense funcionar, l'educació sotmesa a una nova llei ben aviat, les administracions locals tremolant financerament davant la possible desaparició de les Diputacions Provincials si abans no s'ha resolt el tema competencial i de serveis. Els enunciats de les propostes pactades entre les dues formacions no s'han desplegat ni permeten veure quines solucions hi hauran al darrera. Les propostes de regeneració política són insuficients. No desperten simpatia ni entusiasme. Aritmeticament no sumen els vots suficients per la investidura. Més aviat dona la sensació de que ja hem conençat la campanya electoral per unes noves eleccions generals. El que queda clar és que els socialistes a l'igual que els conservadors del PP i la nova dreta Ciutadans neguen de nou a Catalunya el dret a decidir, tot i que el PSC s'hi havia compromés. El conflicte Catalunya/Espanya torna a estar servit per l'oposició de les organitzacions polítiques espanyoles a seguir un diàleg amb les forces polítiques catalanes. La defensa de la personalitat nacional de Catalunya segueix viva buscant ara l'encaix en una Europa més democràtica, respectuosa amb la seva pròpia deiversitat.