incertesa, desgast i repressió

Aquestes darreres setmanes post electorals han permès aclarir cap on va el govern en funcions. Saben que es perdran llocs de treball amb la potenciació de les noves tecnologies. Saben que unes poques mans concentren la riquesa fent Espaya més desigual que mai. Saben que els escriptors i creaors necessiten la pensió de vellesa que els vol treure la seguretat social. Saben que Cuba, Iran, la India i altres països no compten amb Espanya a l'hora de fer encàrrecs importants i prefereixen entendre's amb altres països europeus com la veína GFRança. Saben que S'hauria d'haver modificat el sistema fiscal. Saben que la Constitució actual és impossible de mantenir intocable. Saben que l'Estat espanyol és un deutor important que preocupa als seus acreedors internacionals. Saben que fins i tot a les xirigotes de Cadis els diuen que no segueixen el bon camí. Segueixen sense voler parlar amb Catalunya. No reconeixen el govern català. Ara se sab que el Marroc té capacitat de pressió sobre països de la UE per fer que no es reconeixi el Sahara que Espanya va abandonar a la seva sort el 1975. Es descobreixen nous fraus i abusos com el de l'adqusició d'obres a l'IVAM de València a més de la corrupció generalitzada del PP valencià i a Madrid en els temps anteriors a la Alcaldessa Carmena.No veiem a les autoritats espanyoles aprendre del Regne Unit que ha decidit fer aprendre l'idioma a les dones musulmanes i vigilar la sharia.La monarquia segueix menyspreant la política catalana. Amb els silencis de la Casa Reial no se sap qui hi ha al darrera de la repressió encetada per la Fiscalia de l'Audiència Nacional per les xiulades al camp del Barça, segueix sense aclarir i com a tema polititzat fortament per la Fiscalia amb els seus comunicats als mitjans de informació el poble té dret a saber-ho. Que la Corona sigui inviolable no l'eximeix de tenir que donar explicacions de les seves accionsi silencis que més aviat semblen conspiracions. La gent ha de saber si a més de Fátima Bañez volen obligar als autorsa deixar de crear. També la monarquia vol que la gent deixi de protestar amb xiulades davant seu o es cosa d'algun càrrec que fa mèrits?. La política espanyola és d'incertesa, de desgast institucional i de repressió. Seguim instal·lats en el vell estil a l'espera del canvi o de que es convoquin noves eleccions generals. Hi ha qui es pregunta on era i quan va començar la transició, com fa l'historiador Jordi Amat que es remonta al "contuberni de Munich de 1962". Ara el PP comença a parlar de nova transició, amb la sola diferència de que el seu objectiu es conservar el poder com sigui. La gent es pregunta què més tenen de tapar, doncs ningú es pot creure que el PP pugui regenerar la política que ha espatllat ni orientar una nova transició quen ataca i es querella contra les llibertats que va prometre Adolfo Suárez i segueixen portant les actuacions legislatives catalanes al Tribunal Constitucional. Mentre tant Espanya segueix sense acollir refugiats i no fent les aportacions que ha de fer. Dones a la cerca de refugi moren de fred, milers de nens desapareixen, una bona part de gent a l'atur a Espanya s'ha quedat sense prestacions mentre l'Estat espanyol es mostra insensible a tanta desgràcia i mala política. El que caldria refundar és la ètica del pensament.