la transparència que no veiem

La transparència que vol dir posar en coneixement de la ciutadania la veritat, la realitat de les coses, del que es fai del que es pensa fer des de llocs de govern, les despeses i la gestió, sembla que no arriba al món de la informació o no es publica com hauria de ser. Ara hauriem de saber tots els ciutadans del primer al darrer sou dels treballadors de la TMB. També hauriem de saber les condicions laborals detots i cadascún dels treballadors. El poble té dret a saber. No dir la veritat és un atac a la democràcia i al benestar. S'ha de coneixer la variabilitat de les situacions, el perquè de les desigualtats, aceptar les crítiques. La informació donada previ 5retallar el que no convé afecta a la credibilitat de les polìtiques i impedeix assentar alternatives als sistemes caducs. Quin és el cost real de les millores socials i com es repercuteix en el pressupost de la ciutat de Barcelona? Ha fet l'Ajuntament una presentació i explicació poública del pressupost? L'hem pogut debatre al marge dels càrrecs? Millor que l'Ajuntament no caigui en la trampa de voler acumular beneficis aplicant condicions laborals i sous propis d'emprenedors amb impactes negatius per el benestar social. L'Ajuntament no ha sigut triat per dilapidar ni per malbaratar i menys per imposar polítiques austericides. TAmbé l'alcaldessa Colau s'hauria de plantejar si demana o no la independència de Catalunya, doncs ara vol fer més política, però juga a fer alternativa al sobiranisme.Que sigui taqmbé transparent amb els seus plantejaments, doncs o està amb el sobiranisme o no hi és. Millor que no jugui a entabanar la gent ni a fer de flautiste d'Hamelin. Ser d'esquerres, fer política d'esquerres exigeix quelcom més que haver practicat com activista. Són les actituds, la generositat i la capacitat de diàleg, la voluntat de resoldre la problemàtica de la justícia social les que compten a l'hora de definir una política com d'esquerres o no.