el poble com referent obligat de tota política

Cada règim polìtic fa l'ús que li convé de l'expressió "poble". Per uns poble és un cos polític que amb la seva homogeneïtat es pot arribar a considerar nació. Per altres, el poble és el conjunt de membres del cos social amb tota la seva heterogeneïtat. El sistema representatiu que fou pensat per les democràcies veu el poble com un cos polític que s'articula jurídicament. Les constitucions són les que donen la mida d'aquesta articulació en forma de dret. És el dret llavors qui fa existir els pobles. La Constitució esdevé l'acte mitjançant el qual els pobles expressen la seva sobirania nacional, la qual cosa exigeix considerar el poble com a causa de la constitució, l'existència del poble com a realitat prèvia a la constitució. D'aquesta manera resulta que la constitució no fa existir la nació, sinó que aquesta existeix abans que res. La constitució ha de nèixer sempre de la voluntat de la mateixa nació d'organitzar la seva manera de fer. Els representants polítics han de convertir en lleis la voluntat de la nació. El que es discuteix ara a Espanya és com distribuir-se el poder i no reconèixer l'existència de nacions perrectament identificades en la història, la realitat cultural i el dret anterior a l'arribada de la disnastia dels reis Borbons a Espanya i la proclamació del "finis cataloniae" que va significar el Decret de Nova Planta de Felip Vè. L'actual discurs polític no reforça el sistema representatiu i vonvida a desconstruir aquesta representació per retornar el poder al poble i construir una nova democràcia. El poble iblidat després de les eleccions no és una dada objectiva doncs ha sigut creat pel dret davant una constitució artificial. El mateix Ciceró a la seva obra "La República" feia distinció entre la multitud i el populus que es constitueix si la seva cohesió és mantinguda per un acord del dret. El poble és d'aquesta manera una associació política de ciutadans que ha de debatre i establir regles i serveis comuns, desenvolupant un sentiment de solidaritat. A Catalunya però, patim l'acció populista i destructora del cos social, de grups polítics que es mouen per l'ambició d'arribar al poder a Espanya servint-se de la multitud i la manipulació en la comunicació, en lloc de comptar amb el suport d'un cos ciutadà, el poble, perquè saben que no tenen resposta que justifiqui la seva actuació obstruccionista dels drets i llibertats de Cartalunya. No han construït el cos polìtic que volen representar per què poarteixen de l'existència d'un cos creat per una constitució artificial que no uneix pobles diferents i produeix sentiment d'insolidaritat, amb una sobirania segrestada pel poder polìtic representatiu. El poble cartalà, anterior a la darrera Constitució de 1978 és un concepte jurídic precís negat pel Tribunal Constitucional l'any 2010 per fer de Catalunya, per imperatiu legal, un element component de l'Estat Espanyol avui conegut com Regne d'Espanya, a diferència del poble de Còrsega que fou reconegut per decisió del Consell Constitucional francès amb data 9 de maig de 1991 i per tant no es pot considerar com a component del poble francès que es va construir a la caiguda de la monarquia unit al voltant de la declaració de Drets de 1789. Catalunya a més, a diferència del Regne d'Espanya volcat en el jacobinisme, segueix unida als principis i valors nacionals i republicans de la Generalitat republicana.