la democràcia també és diversitat

Els legisladors no són matemàtics que es preocupin per fer lleis que mantinguin l'ordre i la pau de les societats que conviuen dins d'una organització global. Però existeixen unes llibertats públiques que el dret no pot desconèixer i els mitjans de comunicació haurien de tractar en lloc preferent. No ha deixat de sorprendre que la decisió del Jutjat Central nº 4 de l'Audiència Nacional del 18 de febrer declarant no constitutives de delicte les xiulades al rei i a l'Himne Nacional que vam sentir vibrar al Camp del Barça el passat 30 de maig, seguint la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans continguda en les sentencies dels casos Castells i Otegui, hagi sigut tractada pels mitjans com notícia esportiva, i en un petit angle de pàgina al diari El País que tants articles i reportatges ha publicat en defensa de la llibertat d'expressió a altres països. Els querellants i la Fiscalia no admetien la diversitat d'opinions ni el dret de protesta sonora. Han posat de relleu els acusadors en aquest procediment la manca d'identitat entre governants i governats. També les cada dia més alluntyades diferències entre els que fan les lleis i els que les obeiexen. Algun governant o aspirant a ser-ho arribarà a separar els conceptes de poble i ciutadania per crear noves alternatives per damunt de la llei que puguin decidir el que és legal, racional i aplicable per la construcció d'un nou ordre. El problema sempre resideix en l'elecció dels valors i principis que s'han d'aplicar davant l'actual crisi de la representació política. La vida democràtica feta amb valors republicans exigeix que l'organització de la vida social estigui orientada a la realització del bé comú, però també a defensar els drets individuals coneguts com llibertats públiques. Cap societat no pot renunciar a les llibertats, sotmetre la ciutadania a un instrument de mercat. La llibertat és inseparabla de la concepció de la política democràtica excepte que es vulgui seguir el camí del capitalisme autoritari o acceptar la dictadura dels mercats, que es legisli amb criteris matemàtics tant sols per mantenir l'ordre i assegurar un fals pacifisme o conformisme imposat amb les decisions del poder. Avui qualsevol règim ha de reconèixer que la democràcia és diversitat i més en els temps actuals en els que l'important són els serveis abans que la producció industrial.