L'Estat com expressió del caos

Sempre hem cregut que l'Estat era generador d'ordre i estabilitat. Ara resulta que no. L'Estat s'ens presenta com un caos controlat. Ja no és l'instrument útil i necessari del sistema capitalista a partir del moment que partits no conservadors han pogut prendre les regnes. S'ataca des de les esquerres l'anomenat Establishment com a responsable de la disfunció del'Estat que ha deixat de ser l'expressió de la violència i el poder deles classes dominants. La dreta espanyola encara es creu que el capitalisme especulador s'ha de protegir perquè és la salvació d'Espanya, la mostra més evident dels interessos de la nació espanyola. Pêrò no volen reconèixer que l'Estast i Espanya han entrat en crisi. Des de la dreta només pensen en el control dels poders de l'Estat, sense plantejar-se la seva necessitat i la fi de la nació espanyola unitària i solidària. La unitat deque tant parlen no és més que una tàctica política per consolidar la força del sistema que ha donat sosteniment i racolzament al partit popular, menystenint els interessos populars. Ara una nova esquerra que va més enllà de la socialdemocràcia organitza i coordina la lluita pel poder. Tots esperen el fracàs del Partit socialista perquè dretes i esquerres radicals saben que sortiran a guanyar en unes noves eleccions generals. La dreta sap que no tindrà majoria absoluta però revalidarà tenir més vots que les esquerres. La gran pregunta és qui representarà els iteressos de la classe obrera i el poble, perquè la dreta no s'amaga que vol seguir dominant l'Estat. El socialisme s'ha beneficiat fins ara de la feina feta per la gent comunista que ha decidit crear una nova marca amb referents nous actualment en creixement. El tema no és la unitat de les esquerres, sinó un discurs natural, d'un projecte d'esquerres diferent al clàssic representat pel PCE i Esquerra Unida. Aquesta nova esquerre es presenta amb la bandera de dels valors dela revolució francesa i les declaracions de drets humans,. La temptativa és, respectant la democràcia parlamentària, unir individus lliures amb interessos de classe, sense negar l'economia de mercat, demanant però la regulació del mercat.Para aquest procés és el que pretèn el PP que està a l'espera del fracàs de la projectada investudura del socialista Sr. Sánchez. Les grans empreses beneficiaries de les reformes laborals del PP també esperen el fracàs del socialisme.L'esquerra és troba en un moment de confusió i desentesa sense saber trobar el seu valor. L'esquerra ha de veure que la socialdemocràcia no es justifica com a fre del comunisme. Des de fa molt de temps el comunisme sap que és inviable en una democràcia parlamentària i s'ha de convertir i unir a la socialdemocràcia com ala esquerra per poder unir i protegonitzar canvis, transformar la societat superarla política de l'establishment.