De nou, qui paga, mana

Ho veiem avui als diaris teòricament més ben informats: La Vanguardia i El País. Cap dels dos porta la notícia de la presentació al Parlament de Catalunya, ahir, de la proposta de destitució del Rei d'Espanya com a Comte de Barcelona, de la mateixa manera que entitats de la Catalunya Nord han demanat a les seves autoritats la destitució del mateix monarca com a Comte del Rosselló, avui territori francès. Aquest silenci informatiu és sospitós. Contrasta el buit d'aquesta premsa amb les notícies que publica: la primera, sobre la infanta Pilar, germana del Rei d'Espanya, que ha estat ingressada en una clínica de Madrid per una infecció, i l'altra, sobre l'entrevista amb la comtessa de Romanones que, a més de tornar a dir que feia d'espia de la CIA, diu que el Rei va a les caceres per a trobar caps d'Estat inversors i fa molt bé en fer-ho. Llavors, un es pregunta el perquè d'aquelles estudiades paraules: “Ho sento, m’he equivocat, no tornarà a passar”. És que el Rei ens va prendre el pèl a tots?. Pateix la llibertat d'informació. Ja no és la primera vegada que passa això. En temps electorals, els mitjans de comunicació segueixen el joc dels blocs electorals. Han estat el més bon ajudant i propagandista del règim bipartidista a Madrid. Han barrat el pas als grups no parlamentaris i als ‘indignats’, que tenen molt a dir. Només surt a la tele qui no molesta. Fan impossible que un independent pugui obtenir un escó. Els mitjans no han fet res per a defensar la RTV de Mallorca, la de Gandia, les connexions de TV3 a terres valencianes i tantes altres; allà on les limitacions i cops de timó de la dreta espanyolista van reduint i empetitint el món català. La nostra democràcia està en perill, doncs ho està la llibertat d'expressió, tan com la d'informació. Només cal veure com grans empreses tecnològiques fan el doble joc col·laborant amb règims dictatorials. Al nostre país, per ara, tan sols s'amaga informació: es dona l’oficial sense afegir-hi res i es retalla el que no convé al partit governant. El recent nomenament del nou director de RTVE, procedent de Telemadrid, és un clar presagi del futur tractament del sector d’informatius en la televisió pública. Els expresidents dits d'esquerres callen, el seu silenci és inadmissible.