Els dictadors cauen, les dictadures es transformen

Qui ho havia de dir?. El Txad tenia un cap d'Estat que avui viu de forma còmoda a Dakar. Mubarak sap que no se’n sortirà i ja li va bé que els seus fills siguin absolts. Els tribunals de Dakar investiguen ara les fortunes dels fills de l'expresident Wade. Ja hem descobert pels diaris els estalvis del president de Síria i també els de Gaddafi, de Líbia. Varem veure com era el palau de Saddam Hussein a l’Iraq abans de ser destruït. Teodorín Obiang, vicepresident del Govern de Guinea Ecuatorial, es troba en recerca i captura per ordre dels tribunals francesos, per blanqueig. És una llàstima que aquesta decisió no hagi estat presa abans per Espanya. Els radicals islàmics imposen la seva llei per la força a la recent república islàmica amb la que Al-Qaida vol dividir Mali, aprofitant-se de la revolució tuareg. A Qatar i a l’Aràbia Saudí sembla que els reis governants no faran concessions al poble per a implantar una democràcia formal. A l'Argentina, la presidenta segueix utilitzant la demagògia de l'anticolonialisme per a justificar la seva política contra Espanya. Ara, les dictadures es volen vestir de democràcies: representen la sobirania popular i la transformen segons convingui. Les pitjors dictadures són les hereditàries, les dels fills dels dictador que va instaurar la nissaga. Veurem com acaba el festival de Corea del Nord amb el comunisme amb líder hereditari. A Cuba, la república castrista es prepara per a una successió cap a la societat de l'abundància. Les dictadures han servit per a contenir la pobresa. Uruguai i Paraguai són dos exemples d'unes societats governades amb mà dura en nom de l'ordre i el respecte a la llei. La llei serveix sempre: recorda que està per damunt de la llibertat, també en una democràcia. Hongria ha vist no fa gaires mesos un gir ultradretà que la Unió Europea ha hagut de frenar. Espanya també ha sofert el mal de dretes que contamina la por al demà. Els col·laboradors de la dictadura, actius i passius, segueixen en els seus llocs la major part de les vegades. Un canvi de patró i d'uniforme arregla molts problemes i assegura un sou. El silenci és la millor salvaguarda dels seguidors dels vells règims sorpresos pels canvis cap el pluralisme. La llibertat ben entesa, la que -per oposició- varem conèixer nosaltres sota el franquisme, és la que es defineix des d’un poder absolut. Tant s’hi val que al poder s’hi hagi arribat per un cop d'Estat o per la via electoral. Una vegada assentats allà, com va fer Hitler, la democràcia és ràpidament destruïda. La llei es posa al servei del poder.