Progrés, justícia social i regeneració per al futur

Sembla que RCat i la CUP han arribat a un principi d'acord per a anar junts a les eleccions municipals de 2015. Vol dir que no han prosperat les negociacions amb ERC. Vol dir que la gent de SI també anirà pel seu cantó. Molts d'ells han sortit de famílies d'ERC. Han esmicolat ERC tant com han pogut per a enfortir-se tots ells, per a posar-se al lloc d'ERC. Les divisions, les escissions, el transvasament de militància... son una manera d'entendre la regeneració política i el pluralisme quan el diàleg es nega en una organització. De vegades és l'únic camí per a fer sentir una veu. A ERC tan sols li falta que ara l’hi aparegui una esquerra republicana independent. Al PSC apareixen, un darrere l'altre, els moviments de regeneració ideològica, del federalisme a l’independentisme. El socialisme apareix dividit i desunit, excepte a l'hora de votar al Parlament. Dóna un exemple del tot contrari al de CiU. A CiU conviuen molts pensaments, però la unitat com a grup no la desfà cap línia estratègica o organització de pensament. Faran falta partits nous per a obrir noves vies d'acció política. Encara creuen possible la regeneració unint velles forces desgastades i sense vocació majoritària, alguns?. Fiar el creixement de les forces polítiques a la crisi és tant nyap com creure's que apujant els impostos arreglaran l'economia pública en un Estat en fallida. Pot ser que la regeneració sigui fer fallida. Però el pluralisme no es troba en una societat política amb cotilles i tallagespes.