La gran pregunta

Cap on va la democràcia és la gran pregunta que ens comencem a fer molts ciutadans que tenim vocació de ciutadania activa. Perdem la confiança en els nostres representants polítics. Cada cop, és més fort el sentiment de que no ens representen. Però ens impedeixen exercir el dret democràtic de revocar els electes. No reconeixen la crítica. Pitjor: no admeten la crítica. Aquest va ser un dels defectes de la dictadura que s'ha mantingut. Ara, cal preguntar-se si la democràcia és o no la culpable de tot el que ens passa. La pregunta agafa més força en els entorns on la cultura democràtica és feble. Forçosament, la moral pública està en entredit per la corrupció i activitats presumptament delictives descobertes en dirigents polítics i socials des dels primers moments. Pot ser que calgui un canvi de règim cap un radicalisme democràtic fins ara desconegut. La societat de la informació, amb els mitjans tècnics de que disposem, permet transmetre les idees, els debats i les realitats directa i instantàniament. Podem assegurar ‘on line’ una veritable batalla contra la desigualtat creixent. Podem fer avançar les institucions cap una nova dimensió, la del diàleg, i fugir de verbalismes, hipocresies i demagògies. El gran perill per la democràcia en aquesta nova etapa és obrir la porta a la hipocresia i la demagògia.