Desintegrar els vicis de la dictadura

Encara ens sorprèn que el nou Govern conservador acordi una amnistia fiscal per als evasors i defraudadors, a més de permetre la regularització fiscal. Però no es veu que ataquin el problema de la ruïna de l’Administració central ni que acordin suprimir tota la despesa militar inútil ni la diplomàtica innecessària. No parlen de promoure l'exportació: això queda per a Catalunya i Euskal Herria, nacions a les que discuteixen les seves oficines comercials a l'exterior. Ens sorprèn que el president del Govern prefereixi anar a veure un partit de futbol en lloc d'anar a fer costat als ciutadans de València que han vist cremar el seu paisatge. Ja no ens sorprenen els silencis del president, que fa sortir a donar explicacions, les que convenen, als ministres del seu gabinet. Segueixen la mateixa línia informativa de la desapareguda dictadura. No acaben de dir les veritats, es contradiuen uns ministres amb els altres, prometen coses que saben no compliran, no volen dir que estem intervinguts per Europa, que hem perdut la nostra sobirania financera... El Govern es presenta, en realitat, com un desgavell organitzat. I aquesta vegada pretenen involucrar al Rei en el seu propi desgavell i llibertat de governar perduda, fent-lo presidir el Consell de Ministres del divendres on acabaran apujant els impostos que van prometre no apujar en el seu programa electoral. Ara, governen amb majoria absoluta, seguint els dictats dels interventors, com una companyia d’assegurances descapitalitzada i sense reserves, i ja no cal mantenir les promeses. Ja trobaran la manera de tornar a entusiasmar el personal. Pensen que el màrqueting i la publicitat poden fer miracles.