La Constitució no obliga, però reconeix drets

La Constitució no obliga a parlar els idiomes de les nacions no castellanes. Però tampoc obliga els catalans i els bascs a abandonar les seves llengües pròpies. El constant assetjament contra el català i allò que és català pot arribar a ser una activitat no constitucional. L'assetjament és la pràctica més ben organitzada pels seguidors del partit de Govern a Espanya i per tots aquells que, immersos en el castellà, tancats de cervell a qualsevol idioma diferent, no entenen la riquesa de la llengua i la cultura catalanes. Gent ignorant, que ha viscut anys i anys d'esquenes a la llengua i cultura catalanes tot vivint a Catalunya, terra que estimen -al menys ho diuen-, segueix sense voler acostar-se a la llengua del poble amb el que conviuen. Es veritat: la Constitució no obliga a parlar en terra estranya per a molts, un idioma diferent al castellà també dit espanyol. Però els catalans, com a minoria nacional dins del territori espanyol avui, tenim perfecte dret a ser reconeguts i respectats com aital minoria en lloc de ser perseguits i maltractats. Els drets humans protegeixen a Catalunya. Les garanties dels drets humans no protegeixen ni donen empara a l'insult, el maltractament, el genocidi cultural ni la contaminació lingüística. La Constitució tampoc ens obliga a seguir la política que dictin les conveniències dels banquers, a sacralitzar el bipartidisme, a reduir la representació política dels pobles plurals o a regalar a l'Estat els diners dels impostos que han de tornar a Catalunya.