Un món feliç amb ciutats globals

Aldous Huxley va escriure Un món feliç per a descriure, en forma irònica, la seva visió del futur de la societat. El que és cert és que hem destruït els déus del consum i la comoditat, de l'aparença de seguretat i de democràcia estable. Oblidem i neguem els valors humans, la dignitat de la persona. Sotmetem totes les decisions a les lleis del mercat: millor dit, a les lleis dels que dirigeixen els mercats. No sabem si som davant de ciutats en marxa o de ciutats en fase de destrucció. Com deia Toynbee, les ciutats són colònies i com a tals s'han organitzat. Uns, dominadors, i els altres, com a servents lligats voluntàriament a l'esclavatge. Podem estudiar diferents versions i visions de les concepcions del món. Wilhelm Dhiltey ens parlaria de la visió religiosa, de les diferents visions. Però també de la visió materialista. I hem de parlar també d'altres visions com la comunitarista, la que tracta als individus com a persones portadores d'una especial dignitat. Aquesta és la que més pateix l'egoisme dels dominadors. Apareix, sens dubte, un nou totalitarisme. No podem entendre que es pugui parlar de món feliç si la diferència entre uns i altres és cada dia més forta. Uns tenen el dret a parlar i a fabricar les notícies: són els elegits; els altres, han de guardar silenci i donar per bones i veraces les notícies que se’ls subministren. Seran feliços els que podran seguir fent el negoci dels toros amb un 10 per cent d'IVA mentre els metges, els advocats, els psiquiatres, els cinemes i els teatres hauran de cobrar i pagar el 21 per cent. Seran feliços els que han aconseguit que l'Estat espanyol degui un billió de milions d'euros, equivalent al cent per cent del PIB. Seran feliços els que seguiran evadint diners, treballant amb diner ocult, els que faran contraban o els que s'aprofitaran de les misèries dels altres. Com a conclusió, tornarem a escola. Ens cal aprendre a viure de nou. Els de sempre no parlen d'organitzar ciutats diferents en funció de les aglomeracions reals. Quan tenim quilòmetres i quilòmetres de costes construïdes, caldria unificar serveis i no esperar a que el ministeri de torn ens modifiqui la legislació municipal, fins i tot. Convertim el territori en la ciutat global amb alguns espais verds. Serà millor. Farem un món feliç. Sobretot qui tingui un balcó per a posar-hi testos amb plantetes.