Democràcia contra cobdícia

Aquest és el títol del llibre que vull publicar com a memòria crítica de la democràcia de transició nacional cap a la plena sobirania de Catalunya que estem intentant construir. A Catalunya, tenim partits parlamentaris i partits extraparlamentaris. Uns i altres acaben per presentar-se a les eleccions. Uns surten per televisió, quan s’emeten els blocs d’informació electoral, perquè tenen representació parlamentària; els altres, en no tenir la representació parlamentaria anterior, és com si no existissin. Normalment, els extraparlamentaris no fan mítings, no publiquen anuncis o articles ni fan manifestos. Ara, en lloc de grups extraparlamentaris, veiem a diari entitats de la societat civil mobilitzant les idees i la gent. Partits i entitats estan obligats a conviure. Les entitats viuen el problema immediat. Els partits treballen i sospiren per guanyar poder. La democràcia a vegades és un joc de cobdícia. Com ho és la suposada lluita contra la corrupció per l’obligada transparència de la gestió pública: el que són l’objecte de cobdícia són els vots que defineixen poder, coalicions o anys d'oposició. Els vots poden arribar per simpatia, per confiança ben guanyada, per convenciment, per conveniència o per corrupció. L'electorat es mobilitza realment el dia de les eleccions. L'abstenció pot arribar a un 50 per cent dels electors com ha passat a Senegal. L'abstenció i el vot nul són un vot de càstig al Govern, que veiem guanyador en els sondejos. Però el poder és qui dóna la legitimitat de Govern. Les tècniques per a aconseguir vots són nombroses. No parlem d'ètica. En el moment electoral, hem de parlar de la cobdícia del poder, del voler dirigir la democràcia. Són les malalties de la democràcia les que revelen un mal ús de les llibertats. La revisió crítica de les democràcies permet conèixer els mals i trobar els antídots dels verins.