Catalunya no desestabilitza Espanya

He pogut llegir aquests dies a l'ABC i a altres diaris espanyols editorials, articles i comentaris contraris a les pretensions dels polítics que promouen la independència de Catalunya. M'ha sorprès que diguessin que Catalunya vol desestabilitzar Espanya. El fet és que Catalunya vol exercir el dret a viure la seva pròpia diversitat com deia en Raul Romeva aquesta tarda en el decurs de l'acte de presentació de la candidatura unitària. És legítim que Catalunya vulgui viure la seva diversitat en llibertat i no sotmesa a una legislació que no és la seva. Carme Forcadell recordava també que el 2010 la gent catalana va reaccionar davant la negació judicial del fet nacional català i es va obrir la porta del procés que ara representa la candidatura unitària. Diades multitudinàries any rera any i un 9N del 2014 clarament demostratiu de la voluntat del poble català de decidir democràticament el seu futur polític. L'economia catalana amb un creixement del 3,3% de promig anual des de 1955 segons informava La Vanguardia el passat 16 de juliol, amb un augment considerable de les seves exportacions en els darrers mesos, no s'ha proposat fomentar ni promoure cap desestabilització d'Espanya. No és la política dels catalans desestabilitzar qui no vol reconèixer el dret a la llibertat nacional del poble català. El que volen els catalans és viure en llibertat, ser catalans i desenvolupar en llibertat el fet diferencial, aquesta cultura considerada estrangera que molts espanyols no entenen ni volen conèixer. Si Espanya es desestabilitza és per els seus propis fets i gestió política feta des de un Estat governat per forces conservadores si més no reaccionàries. Si alguna cosa és contrària a la innovació és el conservadurisme, la política de cacics i clans. No és desestabilitzar Espanya criticar la manca de voluntat política de per contenir i reduir la despesa pública del conjunt de l'Estat com recorda el Professor Gay de Liébana en el seu darrer llibre "¿Dónde estamos?". Un deute públic en constant augment des de 2007 que ultrapassa el bilió d'euros, imparable segons diu el Professor Gay de Liébana en les seves conclusions. Aquest deute avui per avui impagable, és la situació que sumada a la constant corrupció viscuda desqualifica la partitocràcia espanyola que es vol consolidar en el bipartidisme. Catalunya independent vol ser el que Espanya no vol tenir, és a dir poble, sensatesa, lleis les necessàries, política fiscal justa, equitativa i equilibrada, construir un nou model econòmic per recuperar el PIB perdut descobrint nous sectors productius en lloc de tornar als que ens van dur a la fallida tècnica, no portar el país a la deriva per voler practicar Espanya el capitalisme dels amiguets. Aquesta política que segueix Espanya que denúncia el Professor Gay de Liébana és la que no volem els catalans, doncs és la política que desestablitza i empobreix Espanya i Catalunya des de fa anys.