la boira de sempre

La polìtica espanyola sembla la política de la boira prmanent per no voler veure la realitat dels greuges i reivindicacions d'un poble que l'Estat espanyol no vol reconèixer com a fet diferencial. El passat franquista pesa encara en els dirigents dwe l'Estat, i han acabat per contestar a la presentació0 de la llista unitària partits, entitats cíviques i personalitats que no hi haurà independència de Catalunya. PP i PSOE van d'acord per fer tot el que estigui a la seva mà per impedir la declaració de una Catalunya indeoendent de l'estat i la proclamació de la República Catalana. Se serviran d'una legalitat injusta i contradictòria amb els principis democràtics, el dret internacional i els Tractats ratificats per l'Estat. La confrontació ja està servida a la societat. Catalans i espanyols ara ja no serem amics perquè ho han decidit PP i PSOE. La manca d'habilitat diplomàtica i de tacte dels responsables del govern espanyol s'ha fet palesa amb les darreres declaracions dient-li al govern i al poble català que no tenen dret a reclamar la independència, que són la antidemocràcia, que caminem cap un abisme. Algú ja diu que ens han de suspendre l'autonomia que de fet és el que volen. Pretenen que visquem en la boira permanent, sense horitzó. Espanya comença a ser motiu de preocupació per a tothom, doncs el deute de l'Estat no baixa, sinó que puja i sembla que l'estat necessita els diners de les autonomies. Catalunya com Madrid i les Balears han d'aportar cada dia més i més per nodrir les arques d'un Estat que no redueix la seva despesa. Reduir despesa superflua de l'estat, atacar frontalment la corrupció, corretgir les desigualts, protegir i impulsar la vida normalitzada de la diversitat cultural im lingüística no són objectius de l'Estat que entén per noramlitat la recentralització i per estabilitat i sostenibilitat la política de la por. Viure en la boira permanent, amagar la veritat de les coses, falsejar la història com fa avui l'ABC en la seva portada, petendre que la gent només pensi en l'esport, la festa, el vici o el que sigui, menys en pensar en solucions per la temàtica polìtica, no voler entendre que una llista electoral de país és una manifestació de voluntat unida per l'exercici d'un dret democràtic sagrat i irrenunciable, és voler no reconèixer que la política no és fa des de un poder dictatorial, que la promesa transparència i millora de la democràcia foren falses promeses com l'anomenada reforma laboral que ha permés l'acomiadament a baix preu i la contractació amb salaris de misèria, l'empobriment de les classes treballadores. El govern espanyol envoltat per la boira permanent, no vol veure que la boira espot desfer amb la tramuntana del vot democràtic. La llei que vol emprar l'Estat contra Catalunya ha caigut al mateix nivell que les lleis franquistes, són les eines de que se serveix un sistema autoritari per intentar aturar la veu del poble. Les lleis posades al servei d'una autocràcia poden anar clarament contra els sagrats principis de la llibertat, l'igualtat i la fraternitat, transformant-se en conceptes inviables. No només és Venezuela avui l'exemple de l'ús no desitjable de l'imperi de la llei. Qualsevol llei dita democràtica pot ser greument devaluada amb un ús antidemocràtic per la política de la boira i l'obcecació en la dominació i la obligada submissió de territoris, pobles i cultures alienes.