conspiració contra Catalunya

No feia falta preguntar-se que s'amagava sota aquella mirada seriosa i absent del Rei davant l'aparent simpatia del President de la Generalitat que anava a ser rebut en audiència ahir pel matí. El Rei no ha manifestat cap canvi d'opinió del que ja ha dit sobre l'unitat d'Espanya i la sobirania nacional. Amb tots els seus atributs ni el Rei ni el Govern de l'Estat volen entendre que les coses han canviat entre Espanya i Catalunya. El poble està indignat i exigeix compromís amb el país. Catalunya exigeix el seu reconeixement com a nació avui sense Estat. No existeix cap acord de dissolució ni d'integració voluntària a l'Estat espanyol i l'Estat ho sap. Els caps de l'Estat tam,bé ho saben. Coneixen la veritat de la història mil·lenària de Catalunya, saben també que les mentides, les amenaces i les pors avui ja no serveixen per frenar la voluntat democràtica d'un poble que ha bategat per una concòrdia en lloc de la qual no ha rebut altra cosa que menyspreus, tracte indigne i accions legals contra els dirigents de la Generalitat. El Govern i l'Estat volen ignorar que existeix un marc legal internacional que empara elm dret del poble català a la seva identitat, l'autogovern i a l'autodeterminació. El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics fet a Nova York el 1966 i ratificat per Espanya el Juliol de 1977 reconeix aquest dret a tots els pobles. No existeix ccap exclusió o reserva de l'Estat espanyol envers Catalunya, la qual cosa obliga l'Estat espanyol a respectar aquest dret i no pot realitzar cap ació que ho pugui impedir. La Convenció de Viena de 1978 senyala que un Estat nou passa a ser automàticament membre de les instàncies internacionals a les quals estava adscrit l'Estat escindit, convertint la demanda d'independència d'un poble en un fet legítim i democràtic, transparent i ordenat. La Constitució espanyola no es pot interpretar contra el dret internacional aplicable com a dret intern, dret i voluntat democràtica de tot un poble que no pot menysprear ni intimidar l'Estat actual. No ha trascendit el contingut de la conversa de més d'una hora entre Rei i President de la Generalitat. Però els silencis oficials i el no contradir ningú les burles emeses en una roda de premsa del mateix divendres de la Vicepresidenta del Govern respecte de la llista unitària, només deixen espai per la interpretació de que darrera del silenci hi ha conspiració i reserva d'opinió contrària. No ens podem creure que la audiència reial ha sigut una visita de cortesia i res més. Hem de suposar que el President Mas li ha dit al Rei que Catalunya vol la independència, legal i democràticament, i estem segurs que el Rei li ha dit que la unidad de España es intocable. Se suposa que el Rei ja ho sabia que Catalunya vol la independència. També se suposa que el seu exèrcit d'assessors li deu haber explicat que diu el dret internacional i que la Pau de Weftalia i el Tractat de Paris ara no són les regles de joc, que existeixen les Nacions Unides, la Unió Europea que també tindrà molt a dir i el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia que ja ha dit el 2010, en Sentència que Espanya no vol reconèixer, que quan hi ha contradicció entre legalitat constitucional i la voluntat dels ciutadans, érs aquesta la que preval. No voler reconèixr la veritat és un acte de conspiració. Esperem que el Rei no es dediqui ara a conspirar també contra Catalunya i que Blasco Ibañez puguem dir que s'equivocava quan deia des de el seu exili a Paris que els Borbons, referint-se al Rei Alfons XIII, són conspiradors nats. Catalunya no conspira ni va contra la Monarquia espanyola, però aquesta Monarquia ha de respectar que Catalunya té dret a dir prou en un referèndum a la seva vinculació obligada amb l'Estat espanyol. Que no governi, no impedeix al Rei parlar en favor de les llibertats i drets dels pobles que volen emancipar-se de tuteles impositives i panyores de guerra civil. I si el mateix poble diu, lliurament,sense interferències,que vol continuar amb una nova vinculació amb l'Estat espanyol, ho ha de permetre i també respectar en nom de la mateixa concòrdia. Cal que l'Estat no es proposi desestabilitzar Espanya i Catalunya amb conspiracions, intrigues i polítiques antidemocràtiques ara que ja tenen clar que la polìtica catalana es mou en clau independentista mentre la política espanyola es mou en clau negacionista, centralitzadora i immobilista.