l'alternativa és el poble

Es torna a plantejar la llista d'unitat catalana amb reunions i discussions interminables. El President de la Generalitat ha reclamat ser membre de la llista argumentant que és un actiu a tenir en consideració. I a partir d'aquesta reclamació individual que ens va comunicar als ciutadans abans de la reunió amb entitats i partits a travers una entrevista a 8TV, han vingut totes les demés. Desconeixem avui els detalls perquè no han trascendit. Ahir parlaven de llista unitària per unes eleccions plebiscitàries, no de referèndum per exercir el dret d'autodeterminació. Se suposa wue la llista quedarà tancada entre reunió i reunió. És una experiència que trenca amb les tres llistes independents unides per compromisos clars i amb els seus liders naturals al capdavant, fins ara considerades com l'instrument més adequat per aquest procés com expluicava Elisendad Paluzie en un article sobre la llista a El Punt, el passat 10 de juliol. El projecte de llista unitària esperant que el poble decideixi com en un plebiscit té similitud amb el que van fer els països bàltics per independitzar-se de la Federació Russa. Però no es tracte de fugir del comunisme com passava a Estonia i Lituania, sinó d'arribar a Europa alliberats de l'Estat espanyol. Anem caminant cap un ensamblatge d'estats amb un dèficit democràtic prou considerable, amb una manca de participaciò i de representativitat democràtica de les institucions i de la direcció, amb manca de europartits que ens obliga a replantejar tota la política i també els mateixos partits. La nova Europa disposa d'un parlament amb mínimes competències, sense poder real per controlar el Consell i la Comissió. Són els Estats l'important, no les nacions. Són els poders econòmics els que disposen, no el Parlament ni la Comissió. Cal explicar-ho tot i ben clar a la població. Cal poder saber on anem i amb quines condicions. Cal que la llista no sigui manipulada ni imposada. Cal que l'hora de la polìtica que s'apropa no siguin un fiasco quan hem de construir el futur. Cal deixar clar que les esquerres són quelcom més que una coalició de partits diversos o uns quans militants escindits d'un macro partit espanyol que darrerament no parla d'Europa com tampoc el conservador que governa l'Estat. Cal que quedi clar que hi han unes esquerres que defensen la Catalunya independent de l'Estat davant d'altres que dubten i no aclareixen el que realment pensen.Cap dels partits espanyols i catalans que gairebé no tenen pes a Europa fugen de parlar del dèficit democràtic europeu i del seu propi dèficit democràtic. No volen reconèixer que l'estat espanyol segueix sense reconèixer Catalunya com a especificitat valorable polìticament com a subjecte nacional. Només pensen en mesures per ofegar el sentiment nacional català i la voluntat del poble de construir un futur en llibertat. Els partits espanyols no volen veure que l'alternativa és el poble. És l'hora de l'unitat catalana.