El Rei amb l'Estat i contra la independència

Ara ja no queda cap mena de dubte. Ho va avançar el mediàtic President Revilla sortint del, Palau Reial. I ahir el mateix Rei es va manifestar a Barcelona en contradicció amb els plantejaments del President català Artur Mas. Tots dos diuen defensar la llei i estar amb la llei. No sabem quin és l'heretge. I que molts aixequin el dit senyalant un dels dos, la denúncia no vol dir res més que un antagonisme absurd existeix. El règim mateix que tenim ja és un absurd per què no encaixa amb la realitat política i social del territori. Com deia Stuart Mill, l'individu és sobirà d'ell mateix, però avui l'individu és un objecte tributari valorable en diners, sense dret a controlar res del que presenten els partits com programa electoral. Ja ha passat amb el PP quan va arribar al poder el 2011 que no ha complert res del que va prometre, fent més pobres els pobres, no consultant res a la poblaciò de tot allò que l'afecta, ni permetent que els ciutadans tinguin llibertat per construir les ciutats i organitzar la seva vida. La intolerància piramidal s'ha ficat a les nostres vides i també en la política. Les llibertats són provisionals, revocables, limitades. Sembla que ja no despertin interès en les masses que respiren aire polucionat sabent que l'índex de mortalitat puja any rera any. L'error segueix essent creure que hem de triar entre la dictadura anterior o la democràcia que ens ofereixen, error que permet generar falses alternatives de poder. La veritat és que el comù de la gent no compta pèr res més en les democràcies occidentals que per pagar impostos i treballar els que tenen feina. Els polítics acaben diferenciant-se únicament pel cognom quan coincideixen en parlar de la llei i l'exercici de les llibertats democràtiques. Vivim en la contradicció i la condemna prefabricada del quen no convé. Ara a qui mana no convé la independència de Catalunya, i el cap de l'Estat no ha tingut millor oportunjitat que plantejar el repte i mostrar la seva voluntat d'imposar el seu poder que fonamenta en la llei. Lògicament es deu referir el Rei a la llei vigent a l'Estat espanyol en ocasió de la transició iniciada per la via evolutiva amb la mort del dictador que va designar sucessor amb el títol de Rei sense comptar amb l'opinió de la ciutadania. El Rei se serveix de la llei que no posa en discussió el model econòmic de l'Estat, ni impedeix la misèria de milions de ciutadans, la pèrdua de vivendes, el fred i la gana de milers de nens a l'hivern, un progrés desequilibrtat, la corrupció generalitzada de la vida polìtica. La llei permet protestar contra el règim sense exscedir-se ni sobrepasar-se a judici dels seus servidors. Però per el Rei i molts dels servidors de l'Estat, la voluntat política manifesta de Catalunya per proclamar la República Catalana independent de l'Estat que creiem representen avui mateix els seus partits majoritaris al Parlament de Catalunya, és una voluntat manifestament contrària a la llei, callant-se que la Constitució s'ha d'interpretar d'acord amb el dret internacional de les Nacions Unides començant per la seva Carta fundacional i seguida pel Pacte de Drets Civils i Polítics de Nova York de 1966 ratificat per l'Estat espanyoo el Juliol de 1977, reconeixent el dret dels pobles a l'autodeterminació. Silenciar aquesta realitat legal quan es parla de llençar la llei contra Catalunya si continua exigint la independència de l'estat espanyol no acredita las paraules del Rei ni la posició dels alts càrrecs de l'Estat i dirigents polítics unionistes que coincideixen en la mateixa opinió. El Rei ha de comptar amb l'opinió del poble i no voler pontificar, no li és propi. Oposar-se a donar compliment a la voluntat democràtica d'un poble lliurament expressada em sembla que posa en dubte els mètodes i el funcionament de la anomenada democràcia espanyola transformant-la en una gran mentida. El Rei té l'obligació d'escoltar la veu del poble i acceptar la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya d'acord amb el dret que li exigeix respectar el dret de les Nacions Unides de les que Espanya forma part del seu Consell de Seguretat en lloc de posar-se al costat del bloqueig organitzat per l'Estat contra Catalunya. Un Rei que només parla en instàncies oficials i no dialoga amb la ciutadania ni acull legítimes aspiracions d'identitat nacional acaba per perdre els suports del poble per pèrdua d'estimació. No n'hi ha prou per ser rei haver nascut fill de Rei en exercici amparant-se en una llei que li atorga el títol sense passar per un referèndum d'aprovació o rebuig. Aquesta manera de fer, negant tot dret a una minoria nacional, és demostració de que la llei pot allunyar-se del que és i significa la democràcia i l'esperit de les Nacions Unides.