xiulada sancionada, llibertat reprimida, silencis imposats

L'Estat espanyol s'ha disposat a reprimir amb sancions la xiulada del camp del Barça. Sancionen per reprimir com els estats no democràtics. La seva política actual és la repressió. Volen aplaudiments i somriures com passa a Korea del Nord o passava a Albania i la Rumania de Ceaucesco. No accepten xiulades. Volen convertir els camps de futbol en camps de concentració, amb espectadors silenciosos.L'Estat espanyol, dirigit per un govern ultraconservador, ha passat a un segon estadi de rauxa anticatalana que promou més indignació i desafecte del que ja hi ha a Catalunya. Però a aquedts personatges de saló que es creuen en possessió de la veritat absoluta no els importa, com tampoc els importa comprometre més la sort del Rei. Ser xiulat va amb la feina de tot personatge públic. El Rei no n'està exclòs de ser xiulat. L'himne nacional espanyol que ve de temps de la dictadura després d'eliminar l'himne de la Segona República Espanyola, tampoc n'està lliure. El Rei no es el Rei sols per rebre únicament homenatges, presidir actes i repartir premis com diuen les seves filles. La xiulada fou una manera de que un poble sobre el que regne li exposès la seva disconformitat en com es fan les coses i com es tracta negativament les nacions històriques. La resposta a la protesta és la sanció repressiva. Espanya malahuradament ja fa temps que segueix el camí dels estats antidemocràtics. La Unió europea possiblement hauria d'analitzar la situació i veure si aquest Estat espanyol, successor de la dictadura franquista, incompleix les obligacions del Tractat per la Constitució de l'Unió Europea. La democràcia i amb ella la llibertat d'expressió són coses sagrades a la Unió Europea. Interpretar un organisme d'Estat membre de la Unió Europea la protesta feta amb civisme, sense violència, sense aldarulls, com un acte violent és quelcom polític veritablament retorçat i manifestament involutiu a més de comprometre el futur de la monarquia en cas de referèndum. No podriem mai acceptar avui una Monarquia que no accepta ni permet la crítica sorollosa. Hi han sancions polítiques, com aquesta que demostren mentalitats reacccionàries, que alguna cosa està fallant a la societat espanyola i la manca de visió de les estructures de poder de l'Estat empenyat en sotmetre Catalunya al silenci i l'obediència dels seus dictats. L'Estat espanyol oblida amb les seves resolucions polìtiques sancionadores a Clubs de Futbol i entitats que som en una democràcia del segle XXI. Em costa molt de creure que un Rei com Felip VI, jove i modern en apariència, que va aguantar la xiulada estoicament estigui darrera i aprovi aquestes sancions. Millor que agafi el telèfon i recomani anul·lar-les. La democràcia li agrairia. Encara és més greu que la Fiscalia vulgui obrir accions penals. Arribem ja a fets repressius que als juristes recorden els Tribunals d'Ordre Públic i la seva forma de jutjar. La condemna com a delinqüents criminals era necessària per intentar espantar la població i atemorir-la. Ara volen fer el mateix. El que fan, retrocedint als mètodes del temps de la dictadura, és allunyar-se de la democràcia i d'Europa.