com ovelles negres

Diuen que hi han ovelles que segueixen el seu camí i no el que els marquen els pastors. Són ovelles que no segueixen les directrius dels caps pensants, dels maleïts dirigents que ara algún articulista diu són nefastos. Atacar la gent que és capdevantera en les organitzacions polítiques tant sols perquè no segueixen els dictats dels que es creuen gurús de la vida política o són la veu dels que volen manar per darrera és el que ara convé als sectors més conservadors de la societat. Aquesta gent vol fer creure que cal desorganitzar la política catalana i reduir-la a res. I Per justificar-se parlen de model de llibertats, les seves llibertats que ells han redefinit amb lleis mordassa i un Codi Penal més estricte. Davant aquesta situació, els que encara creiem en les possibilitats d'una democràcia parlamentària en lloc d'un moviment al servei d'un cercle intel·lectual o activista parlant de rupturisme sense presentar cap alternativa de construcció de país, voldriem veure les ovelles negres que pensen per elles mateixes, les ovelles negres que particopen en debats col·lectius i decideixen per elles mateixes sense complexes ni idees prefixades. Els projectes han de ser col·lectius no de dirigents autoimpulsats. Cal ser ara ovella negra en tota organització que sospitosament parli de les seves llibertats i no parli de les llibertats públiques per a tots. Cal passar ara de la indignació al parlamentarisme democràtic.