superar el vell socialisme i ser d'esquerres

El socialisme fou una maravellosa idea, una excel·lent utopia per lluitar contra el capitalisme salvatge. Però la globalització impulsada pel Tractat de Marrakech de 1994, l'economia virtual, l'escalfament del planeta terra i l'anunciada manca d'aigua i energies fòssils ha fet caure tot. La paraula socialisme no ofereix la ideologia per la societat actual. Unes esperances noves basades en el pensament lliure, en el social liberalisme i una nova socialdemocràcia renovadora del socialisme democràtic poden conduir a la superació dels ghettos polítics i socials, de la despesa pública incontrolada, i dels mercats especulatius. Finalment ens podrem preguntar i saber quina part del PIB hem de dedicar al creixement econòmic i l'igualtat social, sense deixar de pensar que el President Obama hi va dedicar el 7% als Estats Units. Rellançar l'economia no vol dir donar permís de caçera d'empreses en dificultats. És necessari que domini la voluntat de voler governar per què ser d'esquerres signifiqui alguna cosa de valúa a una societat en part atemorida i desorientada com és avui la catalana. Cal tirar enlaire molts tòpics, deixar a l'arxiu de l'oblit molts plantejaments ideològics del passat i ser polítics del segle XXI. Cal dir les coses tal com són i no voler dissimular les grans v eritats. Reformar vol dir canviar per millorar les coses, no conservar intocables formes de vida i institucions que es volen impossibles de reformar. Cal canviar moltes coses començant per la política fiscal que segueix colpejant les classes mitjanes i la petita i mitjana empresa, mentre la recaptació segueix per sota de la mitjana europea. S'ha de fer una nova política que no produeixi dubtes, que permeti les accions col·lectives per assegurar la sanitat pública, l'educació pública, la seguretat social, els seveis d'assistència social, la lluita contra les desigualtats, generar seguretat, posar l'administració al servei d'aquesta nova política. S'ha de veure quina visió volem de la política progressista, si la del proletariat idealitzat per Marx o la de la realitat i la visió sense embuts del que és la vida humana sense ètica, enganyosa, la dominació dels uns pels altres. Les esquerres han de començar a preguntar-se quina esquerra ens cal pel segle XXI, quin paper alternatiu resideix en el poble, què fer finalment amb les velles idees que no condueixen a port segur el desenvolupament de la vida humana. Les esperances de renovació no es poden perdre mai. Renovar és ser d'esquerres, a diferència de les dretes que només coneixen la idea de l'Estat dominador i el conservadurisme del poder.