la disbauxa de la butifarra electoral

Llista única unitària, si. llista única unitària, no. Sublim esforç de CDC per recuperar posicions. Intentar fer que les esquerres per la independència es debilitin i es divideixin, afeblint la seva força electoral amb la divisió, les desercions, les fugues i l'incògnita de les llistes. La gent torna a pensar en les llistes, situar-se en les llistes com objectiu prioritari, el càrrec com a modus vivendi. Molts polítics professionals no saben fer altra cosa i no hi volen renunciar, no volen anar a les llistes de l'atur. Els que han tastat viure del pressupost públic no volen renunciar ni treballar a l'empresa privada. Dretes i esquerres coincideicen en el conservadurisme del càrrec. I el que va tenir que deixar-lo, vol tornar com sigui. Tornen a deixar de banda el debat, el necessari debat polític de la situació i ideològic, la formació, la preparació dels futurs quadres polìtics. Els aspirants a llocs polítics no llegeixen, no estudien, no van a conferències de professors eminents. Segueixen conspirant i intrigant per llocs a les llistes. Crítiques al macro ajuntament de Barcelona per la col·locadora organitzada de càrrecs de la nova alcaldessa. 62 assessors són massa assessors. I si aquesta és la preparació de la gent de podemos per les properes generals i l'imatge pel 27 S, hem de tenir clar que la llista d'assessors pot crèixer encara més. El desprestigi dels polítics no baixa. La decepciò segueix. La ciutadania vota per no veure nèixer més partits. La ciutadania vol que desapareguin partits que no nsumen però ocupen espai d'altres que diuen el mateix amb dirigents diferents. No es pot convertir la política en un mercat de col·locacions de càrrec al millor postor. Si accepten els ciutadans entitats culturals, de formació, de debat. Són les úniques institucions que guanyen adeptes, com el yoga, l'alimentació biològica i vegetariana. La política s'està convertint en una disbauxa de malentesos i la butifarra que no se sap de quin color serà pendent de cuinar-se. Pot ser seria millor que la ciutadania pugui triar la butifarra de les seves preferències, la de partit i no voler jugar les entitats a controlar la vida dels partits amb exigències de situar personatges temporals i activistes a les llistes. Es necessiten polítics disposats a decidir fer un referèndum per la independència de Catalunya després de les eleccions, polítics que decideixin si és necessària o no una constitució com a nova llei fonamental, polítics que sàpiguen que no existeix un model de democràcia predefinit com a recomenat, i les Nacions Unides no imposen cap model. Catalunya no precisa una Constitució escrita. Però si uns drets i llibertats ben definits. Per què no fer un model innovador sabent que es coneix a Europa el model de la diversitat des de la Declaració de l'UNESCO sobre la diversitat i el respecte a les minories?. Cal que a poques setmanes de convocar unes eleccions no seguim convertint la vida política en un xou decebedor. La disbauxa no és futur. La democràcia és quelcom ben diferent d'aquestes pugnes de flaire del tercer món. La independència de Catalunya està en joc, i els interessos d'uns i altres no tenen cap prevalència ni preferència sobre els drets del col·lectiu nacional català.