Antieuropeísme com a feixisme encobert

Comencem a veure manifestacions de gent que diu que els terroristes tenen immunitat davant la justícia. Aquesta expressió no té ni cap ni peus quan resulta que els condemnats amb penes de privació de llibertat són a la presó i es compleix la legalitat, que és el que correspon fer a un país on es respecta l'imperi de la llei. El mateix moviment el veiem en polítics i organitzacions, tant a Espanya com a Europa, que ara es queixen d'Europa. Caps rapatanis no volen homologar l'IVA espanyol al que es paga als països europeus. No volen una Hisenda europea. No volen donar més diners a l'Estat i tampoc aclareixen com substituir aquests diners que no volen pagar. No volen comprendre que l’abans rica Espanya, l'Espanya de l'especulació, la bombolla i la corrupció, depèn del rescat financer europeu. La democràcia viu moments difícils a Espanya. Ara, a Alcorcón demanen feina al magnat americà que ha anunciat que hi farà un macrocomplex de joc, congressos i ‘entertainment’ com a Las Vegas. Però no expliquen que no vol sindicats de treballadors, que vol vacances fiscals durant deu anys o que deixin fumar arreu; és a dir, fer el que li doni la gana i imposar les lleis que li semblin al senyor. Serà, per concessió del Govern conservador de Madrid, un nou senyor feudal que, sembla, compta amb les simpaties de la presidenta de la Comunitat de Madrid i de la senyora alcaldessa del municipi de Madrid. Limitar els drets dels treballadors, que reconeixen els tractats internacionals i la mateixa Constitució espanyola, i viure dels privilegis pot arribar a ser quelcom il·legal i discriminador. Millor que els terrenys que pugui adquirir es cedeixin a la ciutat de Las Vegas i a l'Estat americà, doncs el que no pot fer aquest senyor és derogar pel seu compte la legislació del Regne d'Espanya. Els ultres s'apunten ara a tot el que sigui potenciar bandera i patriotisme de la vella Espanya. Espanya abans que Europa: comencem a escoltar-ho dels grups populistes i, a la vegada, ultres. Espanya sí, Catalunya no és un altre crit de guerra del populisme. El problema s'agreuja quan els desitjos i somnis passen a ser realitat. Veurem com ens intenta donar la volta el senyor Rajoy, el dia 20, quan el president Mas li reclami el reconeixement per part de l'Estat espanyol i del Govern central del pacte fiscal aprovat pel Parlament de Catalunya. Ens trauran, també, banderes espanyoles per a dir-nos que senyera, Govern i Parlament catalans no serveixen més que per al que ens deixen fer, i que hem de ser bons xicots i no crear més problemes ni deixar-nos dur per les temptacions del nacionalisme?.