Desnonats pels deutors, camí cap a la llibertat

No calia anar a Madrid per què li diguessin al president Mas que de pactes, res de res. El bateig de foc en plena guerra freda entre Espanya i Catalunya no és per a deixar anar un “no ha passat res”. Ha passat, i molt. Espanya ha enterrat, per veu del seu president del Govern, l'Espanya autonòmica. Negant-se a dialogar, avançant ahir, a darrera hora en ple partit del Barça, que no hi hauria pacte fiscal: han creat més desafectes al règim espanyol que mai. Ho esperàvem com ha passat. El president Artur Mas ha complert amb les formes, amb elegància i educació. La incorrecció ve de la part dels que ens diuen, dràsticament, que Europa ens desterrarà per sempre si ens declarem independents, que abandonem les barricades, que no fem bogeries, que ens estiguem quietets i un llarg etcètera d'afirmacions i dites que no s'entenen. Quan parlen de desterrament de Catalunya, ens diuen que ignoren que hi ha més organitzacions a Europa que la UE, que practiquen el lliure comerç i la circulació de béns i capitals amb la UE; com Suïssa, per dir-ne un de conegut, que també hi ha la Commonwealth, que no necessitem posar fronteres als espanyols i als seus productes. Per les manifestacions de Mariano Rajoy, es veu que a Espanya els polítics espanyols tan sols veuen una lectura restrictiva de la Constitució i ignoren la ratificació del dret d'autodeterminació com a article 1 del Tractat dels Pactes Civils i Polítics de Nova York, de 1966, feta per l'Estat espanyol l'any 1977 i publicada al BOE del 30 d'abril de 1977. D'acord amb la Constitució, que integra en el dret intern els tractats internacionals ratificats per l'Estat espanyol i també els drets humans, Catalunya té perfecte dret a exigir aquest dret. Catalunya també té dret a proclamar la seva independència, digui el que digui el Govern de Madrid, si la voluntat dels catalans en aquest sentit és majoritària. Ens tracten com una colònia, com un país sotmès, reduïts a província sense cap poder i sense història, sense esperit i sense dret, sense llengua pròpia, sense cultura, sense ciència. I, a més, encara ens tracten al president de totalitari. Per què no es pregunten què son ells?. Per a Espanya, el problema és que marxem; ells saben que perdran capacitat econòmica, part del PIB i de les rendes dels espanyols. Però és una realitat que hauran d'afrontar. No han fet cas de les recomanacions que els feia el senyor Almunia des de la Comissió Europea. Es creuen que aixecant el bastó de comandament ja és suficient per a fer abaixar el cap als catalans.