No som un país mesell

Semblava que les desqualificacions dels polítics de Madrid i rodalies havien acabat, quan tornen a estrènyer el cinturó de la política de la por, servint-se de polítics catalans que es troben vinculats a partits espanyols. Dóna la sensació de que volem menjar llagosta i ens serviran en canvi un llamàntol petitó. Ara, s'han convocat eleccions, sense haver canviat la llei electoral i sense haver canviat el sistema d'elecció de candidats per a les llistes electorals, per a saber quina força té cada agrupació política i, d'alguna manera, el que pensa el poble de Catalunya en l'horitzó de la llibertat i la transició nacional cap a un estat propi. Jo hauria preferit una formulació diferent: que el poble fes la tria entre unionistes i independentistes. És l'hora de triar, no de tornar a esmicolar la política catalana i desprès recompondre-la en funció de la força electoral rebuda. Però és el camí triat. Pot ser que sigui el més prudent, doncs els partits espanyols, tot i que portaran les eleccions al Tribunal Constitucional espanyol demanant la nul·litat jurídica de la contesa electoral, tindran totes les oportunitats d'una democràcia per a fer sentir la seva opinió contrària a l'Estat propi i la bondat de la dependència d'Espanya. Que senzill hauria estat proclamar la independència aprofitant el ple del Parlament d'aquests dies!, doncs els partits catalans tenen majoria parlamentària suficient. Esperem que entre unes coses i les altres no ens quedem sense un estat social, doncs sembla que anem per aquest camí, retallada rere retallada. El president Artur Mas ha dit, però, que no som un país mesell. Ara, cal treure el veritable sentit d'aquesta afirmació.