Sense por a la majoria silenciosa

És el darrer argument que han llançat, a més de dir que amb la independència Catalunya faria fallida immediatament, contràriament al que diuen molts economistes en el sentit que Catalunya, sense el pes del deute espanyol i amb plena sobirania fiscal, és econòmicament factible. Doncs recuperaria la capacitat recaptadora i a un empresariat alliberat que augmentaria els pagaments a la Hisenda pròpia i generaria riquesa perquè el país pogués funcionar amb normalitat. Perquè cada dia som més els qui creiem en el dret de Catalunya a ser Catalunya, i La Vanguardia reconeix avui, en enquestes que publica, que ja som més del 55 per cent. Ara, ens diuen des de Madrid que hi ha una majoria a Catalunya que no surt al carrer a manifestar-se, que no és independentista, que no vol un estat propi, que no vol patir la incertesa de si cobrarà o no la ja minvada pensió de jubilació o la de viduïtat. Els socialistes ens diuen que ells no són independentistes i que són partidaris d'un federalisme. No cal anar gaire lluny, doncs; si bé parlen d'autogovern, per a ells el federalisme ja es troba en l’Estat autonòmic actual. Proposen revisar la Constitució, segurament pel tema de les competències. Però cada vegada que han tocat aquest tema Catalunya ha sortit perdent. Millor que no segueixin per aquest camí.  El dia 25 de novembre votarà una part molt considerable d'aquesta majoria silenciosa que diuen els unionistes. Pot ser que s'emportin la gran sorpresa, en català i en castellà; Catalunya, el poble, vol la llibertat i que ens tornin el que és nostre. A qui ha de fer por la majoria silenciosa és als escandalosos i autoritaris representants de l'anticatalanisme que llancen a diari tota mena d'amenaces contra el poble de Catalunya, sense parar-se a pensar que Catalunya és una realitat social plural i ben diversa. Si volen que tot Catalunya surti al carrer demanant l'Estat propi, que ens ho demanin com a prova i el poble farà el gran acte. Però al dia següent que no ens vinguin amb més bajanades. El camí ja no té retorn. La paciència dels catalans té un límit que els espanyols han esgotat.