Els silencis insolidaris dels mitjans

Els mitjans públics segueixen practicant la política de la por. Força notícies sobre la guerra a Síria, els atemptats a Iraq o Afganistan. Cercarem ara guerres a l'Àfrica. La qüestió és que la gent visqui pensant en els mals de la guerra i segueixi sent dòcil com les ovelles. Ara, ens amaguen els desastres ocasionats per les inundacions a Senegal. Quina importància té ara el país del Ral·li Paris-Dakar?. Ja no serveix per a portar-hi les televisions i aprofitar la bellesa natural d'aquesta terra per a filmar espots de publicitat i donar notícies i reportatges. No sabem quanta gent ha mort. No sabem quantes cases han quedat destruïdes. No sabem quanta gent viu ara en escoles a falta de vivendes. No sabem la incidència entre la població autòctona de les malalties com el tifus, el còlera o la malària. El crit és ara SOS SENEGAL. Els mitjans públics i privats haurien d'ajudar al Senegal i promoure una campanya de recollida de fons per a ajudar el nou Govern a cobrir les despeses per a alimentar a tanta gent i obrir-los camins. El país necessita infraestructures, desguassos, clavegueram, urbanisme; a més de menjar, material escolar i sanitari. Representants diplomàtics de Senegal han obert un compte a La Caixa nº 2100 2927 91 0700002534. Ara, cal omplir-lo amb donacions voluntàries: aquell euro que ens balla a la butxaca, el que posaríem en un menú del restaurant del barri, una cervesa que sacrificarem per aquesta gent. Aquest és el sentit de la solidaritat activa. Els mitjans públics i privats haurien de col·laborar donant notícies del que passa al Senegal. Els governs, en comptes de criticar-se, haurien de pensar que Àfrica ens crida i demana ajuda, Una nova cooperació és necessària amb criteris diferents als del paternalisme actual. Parlem d'ajudar als nostres iguals. La solidaritat és, també, reconèixer la igualtat sigui quina sigui la ètnia, el color de la pell, les creences, l'idioma del poble i la cultura. La campanya és oberta. SOS SENEGAL.