Esforç equivalent, diàleg i equitat

Esforç equivalent per a reduir la despesa pública a l'Estat central com s'exigeix a les autonomies és el que exigeix el president Mas a Madrid aquest matí, a més de recordar que Catalunya és una nació que ve de lluny, que ja era a l'Europa del segle IX mentre Espanya encara no existia. Es demana a l'Estat espanyol que no malbarati i que no somniï amb una Espanya federal que a Espanya no vol ningú, excepte alguns catalans i alguns ciutadans d’Euskal Herria. Mas ha denunciat l'estratègia d'assetjament contra el que és Catalunya. Demana parlar civilitzadament, com és característic en una democràcia, i recorda que l'insult, el tracte degradant i el boicot no són propis d’una democràcia i corresponen a altres temps d’una Espanya que no existeix. Recorda també que la Constitució, que ara serveix per a negar-nos el caràcter nacional de Catalunya, va ser aprovada quan la Generalitat republicana ja havia estat restablerta a Catalunya. Ha dit ben clar, per a què tothom ho entengui, que Catalunya ni és una província ni som una regió com s'intenta fer passar. Encara bo que el senyor Adelson ha triat Alcorcón per a implantar la seva república personal malgrat la condemna moral del cardenal Rouco al seu projecte, que tant agrada a la presidenta de la Comunitat de Madrid, senyora Aguirre. Ens hem estalviat haver d’enderrocar l'estadi del RCD Espanyol i canviar l'Aeroport del Prat de lloc. Abans d'Alcorcón, ha demanat que li donin deu anys sense pagar impostos, no vol sindicats ni treballadors sindicats i demana que es derogui la llei antitabac per els seus xiringuitos. I no sabem què més ha demanat per a cercar inversors, que no sabem d'on sortiran ni què portaran. Tot això ens hem estalviat a Catalunya. Veurem el que es troba a Alcorcón quan els madrilenys descobreixin que Adelson no és l'equivalent del Pla Marshall. Més val que vagin veient la pel·lícula Bienvenido Mr. Marshall, per si de cas. Nosaltres, a Catalunya, seguim el programa de la transició nacional, el camí de la llibertat. No volem més que ens sotmetin a tractes i condicions de degradació de la democràcia, la vida social i el respecte als símbols del país. La marxa d'Adelson a Madrid va ser un bon presagi per a Catalunya. Era una organització clarament ultraimpositiva, destructora del diàleg, demanant condicions i avantatges inacceptables i contraris a la llei i a l'equitat.