Rei no infalible, s'extralimita i pren partit

El Rei d'Espanya no dirà de nou “ho sento, m’he equivocat”. Pot ser que digui en privat que ha dit el que no havia dir. L'home que va dir, abans de ser rei, fa bastants anys, que Franco va ser un home decisiu per a Espanya per treure’ns de la Segona Guerra Mundial i que li tenia afecte i admiració, ara ens surt parlant de la vel·leïtat catalanista, com si el que ha fet el poble català l'Onze de Setembre no fos més que una criaturada, un esvalotament infantil. Ha dit que ell està per la unitat d'Espanya i punt, s'ha acabat. El cap de l'Estat que té la missió de no governar s'ha arrenglerat contra Catalunya una vegada més, com tots els Borbons. Ha parlat de la independència de Catalunya que demana el poble català  com d’una quimera. Pot ser que algú li hagi dit que això de l'Estat propi és com la quimera de l’or de la pel·lícula de Xarlot. Mal consell. Algun dia, haurà de reconèixer de nou que s'ha equivocat. Els Borbons, històricament, sempre han conspirat contra Catalunya. S'ha guanyat aquesta vegada dos o tres milions més de desafectes a la seva corona. El Rei, segons la vigent Constitució, és inviolable. Però no és infalible. El poble li pot dir : “¡Señor! Nos que somos tanto como vos, pero juntos más que vos”. És molt fàcil perdre tot el crèdit davant del poble i parlar contra la llibertat col·lectiva que demana un poble al que coneix menys que Botswana i Aràbia Saudí. Amb aquest acte, el Rei acaba de declarar difunta la Constitució de 1978. Per a acabar d'espatllar les relacions d'Espanya amb Catalunya, el president del Govern espanyol, senyor Mariano Rajoy, ha dit aquest matí que del concert econòmic, Catalunya que se’n oblidi. Decididament, interpretaran la Constitució contra Catalunya, no havia de ser menys manant qui mana. Ens volen servents i amb servatge, continuar amb l'espoli fiscal i reduir el poder de Catalunya en tots els àmbits, peça per peça. El Rei, que ja té prou feina per esborrar el seu passat de fidelitat i homenatge al dictador Francisco Franco, hauria d'haver-se abstingut en aquesta qüestió. El rei  Joan Carles I vincula ara la seva sort a la vida que pugui tenir aquesta Constitució que es fa servir con a instrument de lluita  del Govern espanyol contra Catalunya.