La política de sempre

No s’ha pres gens bé el Govern espanyol la massiva concentració de catalans de totes les ètnies i llengües d'ahir a Barcelona. Ara, els mitjans més ultres diuen que ha estat una maniobra de CiU per a encobrir o tapar “la corrupció” i “la gestió nefasta” (transcric literalment). També diuen que és un xantatge del president Mas per a treure endavant un acord fiscal. A l’informatiu d’RTVE ha estat la setena notícia, han intentat treure-li importància i reduir per als espanyols la manifestació a 600.000 persones. Els diaris espanyols ens ignoren. Val més que els espanyols no sàpiguen el que passa a Catalunya. Neofranquisme pur als mitjans d'informació espanyols i espanyolistes. Després, ha començat l'atac verbal contra els plantejaments catalans. Uns, parlant de l'Estatut sense les retallades del Constitucional; altres, d'anar cap a un Estat federal o de traspassar més competències a Catalunya. Segueix la contraposició del constitucionalisme contra el nacionalisme, converteixen la Constitució en un arma contra les pretensions de Catalunya. El PP, per veu de la presidenta del partit a Catalunya, senyora Sánchez-Camacho,ja anuncia que no vol independència per a Catalunya i que els tindrem "enfrontats". A Madrid, segueixen amb el poder absolut del PP al Parlament i exigeixen unió, segons ells per a fer front a la crisi i generar llocs de treball. Veurem les informacions d'aquesta setmana. La veritat, però, és que la contraprogramació del senyor Rajoy del dia 10, referida a Catalunya, va ser un fracàs total. Ahir, a més, el senyor Rajoy es va mostrar com a representant de l'absolutisme negacionista, negant a Catalunya el dret a decidir el seu futur. Ens tracten d’"algaravia", segons deia el president del Govern espanyol a RTVE dilluns a la nit, i ens exigeixen unió amb Espanya. Se’ns posen d'esquenes. Ara, tots els partits catalanistes voldran posar-se al davant i empènyer el president Mas. Caldria deixar assentar les coses i veure si el dia 20 el senyor Rajoy es reuneix o no amb el president Mas i es posen d'acord. Si no hi ha acord, és molt clar que comença, com ha dit el president Mas, el camí de la llibertat. Catalunya s'ha d'internacionalitzar més i més fins a convèncer a tothom de la realitat catalana i de la capacitat de Catalunya. La nova transició, vulguin o no, ha començat.