És cristià, el diable?

No acabo d'entendre això de que les manifestacions les carrega el diable, segons acaba de dir la vicepresidenta del Govern espanyol, senyora Sáenz de Santamaría. Jo pensava que el diable era cosa d’Els Pastorets i que apareixia a l'escenari identificat com el ‘banyetes’, sempre vestit de vermell. Ara, resulta que el diable no se sap com va vestit ni si és humà o un invent de l'esperit, una imatge que ens passa per la ment. No sabem si el xofer que ajudarà a carregar autocars serà una imatge del diable. Ho serà, en tot cas, la presidenta de la nova Assemblea de Catalunya? És clar que per als jutges eclesiàstics de l'Edat Mitjana el diable podia prendre forma de dona. Les bruixes condemnades a Salem, per exemple, van ser inspirades sembla pel diable. Ara, ho és el catalanisme. Tant sols manca el cardenal Rouco dient que catalanisme i cerimònies satàniques són el mateix. Que encara és possible que ens puguin excomunicar de l'Església als cristians per la independència. Els monjos de Montserrat tindran feina per a convèncer a Roma i al món de que el catalanisme no és una secta satànica i de que el cristianisme combrega amb Catalunya. La Bíblia de Montserrat no pot ser ara condemnada per la Inquisició. O no serà que el satanisme i el culte al diable s'han instal·lat al poder espanyol i ataquen a Catalunya per a dissimular la seva malifeta? La pregunta queda per contestar. El diable va ser una creació del cristianisme. Però la utilització del diable en política, no. Agraïm a Déu que s'ens ha afegit el Bisbe de Solsona. Algí ha de  perdonar moralment i beneir  els més de dos milions de  posseïts pel diable que ahir demanavem independència a Barcelona. I ara si volen, que ens enviin els homes de negre a fer el paper d'exorcistes.