La Constitució, contra Catalunya

Quan varem anar a votar la Constitució, mai no varem pensar que un dia seria esgrimida com a argument jurídic contra el dret de Catalunya a la seva llibertat. La Constitució, contra la llibertat nacional de Catalunya. Inimaginable!. Ens ho acaba de dir la secretària general del Partit Popular, senyora Dolores de Cospedal. I s'ha quedat tan ampla. És la seva divisa. Ells són constitucionalistes, nosaltres som el maligne; estem posseïts pel dimoni. La Constitució ja ens la van posar com a llosa l'any 2010, contra l'Estatut de 2006, per a negar-nos el dret a l'autodeterminació, el català com a llengua prioritària, preferent i pròpia, i per a discutir-nos el dret de Catalunya a organitzar la seva administració fiscal i a disposar dels diners que recapti, pagant a Espanya el que li correspon segons els tractes que es facin. Catalunya molesta, molesta el que és català. Sembla que Catalunya no té encaix en la Constitució i ens ho diuen 35 anys després d'haver-la votat. Ens ho podien haver dit abans i la resposta hauria estat contundent. Ara, ens conviden a la ruptura, no ens deixen altre camí que el trencament amb els governs de l'Espanya imperial, continuen sent l'Espanya dominadora que ha perdut tots els dominis. No li queda ni la Guinea Equatorial. Però no vol deixar anar Catalunya, la Catalunya que té unes classes populars disposades a lluitar pel progrés de Catalunya amb els senyorets d'empresa sortits d'ESADE, IESE i EADA. La Catalunya oberta als immigrants, que no posa dificultats als emprenedors de veritat, que no els pregunta pels fracassos passats i d'on venen. Aquest poble unit en allò més essencial que és la llibertat d'emprendre ha de donar resposta a l'insult de llançar les lleis mal interpretades d'una democràcia de transició, feta per franquistes, contra les essències de la llibertat i la democràcia. Això de que tot està lligat i ben lligat no és veritat. Catalunya es deslliga per ella mateixa de la corrupció, de l'engany, del bipartidisme, de la mentida, dels llepaculs, de l'autoritarisme o de l'afront. De l'insult permanent i la calumnia dels governants enganyats pels serveis d'informació dels seus partits que ignoren la veritat de les coses. Vinguin a Catalunya i observin amb plena llibertat. Després de veure, podran jutjar qui té raó. Veuran, també, que això del maligne, com a impulsor de la manifestació nacional per a la independència del dia 11 de Setembre, és un invent que no s'atreveix a defensar cap bisbe amb sentit de raó.