demagògia, prepotència, supèrbia

La valoració final del que ha passat al Congreso de los Diputados en el que serà conegut com el darrer debat del bipartidisme, no ha sigut més que una escenificació de la supèrbia dels governants que no accepten cap discussió, la manifestació implacable de prepotència davant la oposició i les minories que no tenen cap influència, i moments d'autèntica demagògia parlant d'un creixement que no lliga amb les desigualtats socials, l'atur estructural de llarga durada, les empreses caigudes irrecuperables, una classe mitjana destroçada, el consum sota mínims, la via democràtica en perill. La ciutadania no ha vist amb bons ulls el nivell enfrontat del discurs entre liders, la manca de parlamentarisme i de debat, la manca d'esperit reflexiu, les declaracions d'algun ministre com el d'educació minimitzant les protestes dels estudiants i dels docents universitaris quan ja és un fet que s'allunya del món universitari els joves sense recursos econòmics i fills del proletariat.La separació de la societat entre poderosos i obeïdors és un fet. Els pobres volen ser escoltats i tenir lloc a la societat. La supèrbia dels defensors dels rics només porta indignació i desig de foragitar del poder la demagògia, la prepotència dels servidors del diner i les oligarquies financeres i la supèrbia dels que no escolten ni a la seva consciència, que necessiten la foto de la portada i estar sempre al millor lloc.El debat no ha sigut una mostra de dignificació política, sinó de les mires estretes dels governants, d'una posició petulant. Catalunya segueix sense encaix i sense dret a decidir. Segueixen ignorant aq Madrid que el dret a l'autodeterminació d'un poble no cal que estigui escrit a la Constitució del que havia d'haver sigut nació de nacions. Aquest dret està internacionalment reconegut per un Tractat de les Nacions Unides ratificat per el Regne d'Espanya i de plena aplicació al nostra territori tal com reconeix la Constitució de 1978. Desconèixer aquest Tractat i els drets reconeguts en el mateix allunya el Govern de l'Estat de l'esperit de les Nacions Unides i del caire constitucional supraestatal de la Carta fundacional també ratificada per l'Estat espanyol. La sobirania espanyola no és un fet aïllat a l'univers. No tenen cap dret per apropiar-se del pensament dels demés ni com diu la senyora Carmen Lomana per enriure's del poble.