no som objectes administrats

Fa uns dies deia l'escriptor Joan Marsé en el decurs d'una entrevista que li feien a Cadena Ser Radio, que creia que amb l'arribada de la democràcia les coses canviarien, però en passar els anys s'ha donat compte de que no han canviat. I és cert que els vicis i defectes del règim autoritari del General Franco s'han reproduït i han proliferat escandalosament. La corrupció per la compra de lleialtats no ha tingut cap topall i ha arribat a organs institucionals com la mateixa Generalitat que mai s'haurien d'haver vist utilitzats per nodrir les ambicions humanes d'uns polítics egoistes. Han volgut convertir durant anys els ciutadans en objectes administrats i l'activitat política en la sola provisió de serveis a travers l'administració. S'ha deixat creixer el sentiment de la impotència dels ciutadans, la desconfiança en els càrrecs i els partits, a més de predicar la resignació dels ciutadans a la seva caiguda de les condicions de vida. No s'ha parlat de participació ciutadana, ni d'escoltar iniciatives dels ciutadans. La xarxa institucional i burocràtica municipal ho impedeix. El mur fou construït entre institucions i ciutadana amb una llei municipal els anys 80 i a Barcelona amb una Carta Municipal, que ja haurien d'haver sigut reformades per fer democràticament la recerca de les solucions a la pluralitat d'estructures existents i preveure les mesures adients per establir la millora de qualitat de vida dels ciutadans que no consisteix en la privatització de la riquesa municipal i en dilapidar el pressupost en obres suntuaries. Una acció política responsable que asseguri treballar contra les desigualtats i promoure la integració dels grups més exclosos i marginats per les polítiques favorables a mantgenir la crisi i la desfeta de les conquestes socials. Pel futur no tenen cabuda els hipòcrites ni els que van tocant la trompeta davant seu a l'hora d'inaugurar obres pagades amb els diners dels ciutadans. Tampoc ha de ser possible vanagloriar-se de cognoms màgics per molt ilustres que siguin per vestir polítiques sectàries. LA política no ha de ser vista com fins ara com l'afany destructiu del competidor. Cal fer una nova política de la cooperació, la defensa de la tolerància, el multipartidisme, destraumatitzar el patriarcalisme. Una nova política fins i tot iconoclasta si convé, per desemmascarar els enganys que es troben sota les apariències dels discursos falsament progressistes que no tenen altra objectiu que perpetuar el control del pensament i l'opinió, la dominació de les voluntats i l'explotació dels treballadors produïnt les violacions legals necessàries en nom de l'interès general. Ni ètica, ni imparcialitat, amenaça totalitària contra l'imperi de la llei com diu Slavoj Zizek en el seu opuscle "En defensas de la intolerància" editat per Público el 2010.