viure amb la crisi permanent

El professor Niño Becerra ho explica clarament en el seu nou llibre sobre economia. Vivim en una economia sense creixement, sense inflació i amb un atur estructural important proper al 18%. A Catalunya es calcula una economia submergida del 24% mentre creix la desigualtat és una realitat quan a més les taxes universitàries i el preu dels masters allunyen els joves de classes treballadores dels centres universitaris. A més tenim una pobresa infantil important calculada a Espanya en un 26,7% que obliga a facilitar alimentació a les escoles, amb el 27,3% de la població, més de 12,8 milions de persones en risc de pobresa, segons informen les notícies de premsa. Pobresa vol dir exclusió social, privacions materials, mala alimentació, manca de calefació, manca de capacitat de despesa. Dificilment ens podrem creure que l'economia va bé en aquesta situació. Vivim en crisi permanent. Vivim submergits a més en el deute. Cal no enganyar-se. La crisi ens acompanya mentre els governants ens volen fer creure que som un país exemplar. El drenatge fiscal mantingut de les economies particulars i la caiguda de la recaptació de l'impost de societats practicament a la meitat l'any 2013 són simptomes de la malaltia que ens volen amagar. És molt clar que som en temps electoral i no convé que la veritat sorti al carrer ni que la gent hi pensi massa. Perquè la veritat arribi no serà cap solució la formació de llistes electorals populistes antipartits. Tampoc serà solució la dispersió electoral i el fraccionament de les esquerres. La refundació de l'esquerra política amb la defensa de la llibertat com a primer postulat és imprescindible per la nova etapa. No seria viable una esquerra que es presenti amb una motxila d'autoritarisme amagat. Ja en tenim prou amb l'autoritarisme vertical de la dreta actual. Sortir de la crisi requerirà un canvi de mentalitats i de construcció social.