el concepte de democràcia

La llibertat d'opinió i el dret al lliure desenvolupament individual i col·lectiu de la personalitat són elements indispensables per qualificar qualsevol sistema com democràtic. També és aplicable aquesta afirmació a les organitzacions polítiques actualment en recomposició. Som en temps de pluralisme, societats complexes i democràcies desiguals. Bipartidismes, pluripartidismes, representativitat política, participació ciutadana demostren que a Europa no existeix un concepte únic de democràcia, però si actituds i comportaments que permeten distinguir i diferenciar una democràcia d'una dictadura i construir la democràcia europea. Entre l'arbitrari, el raonament del pacte i el respecte a posicionaments contraris, podem trobar manifestacions piramidals i antisolidàries. Deia Amadeu Hurtado l'any 1920, tot dictant una conferència en el Centre Autonomista de dependents del comerç i de la indústria a Barcelona, que hi havia una crisi de civilització, que amb la guerra (1914-1918) amb l'enfonsament de les bases morals va seguir el bandidatge dels exèrcits invasors i de les classes socials, les ambicions i una nova moral que va arruïnar els valors socials. Va aparèixer la idea de decadència de la força espiritual llatina que fou substituïda per una altra força que tots sabem ens va dur al militarisme i una nova Guerra Mundial només acabada la guerra civil espanyola. El militarisme fou una escola d'energia i disciplina, explicava el diputat Sr. Hurtado, que va imposar l'hegemonia espiritual d'un poble sobre d'altres. I va nèixer l'extremisme revolucionari contra el càstig de les democràcies rebels a la màquina de la coacció militar i dogmàtica. Havien fet secta de la pàtria i la justícia social la van fer classe, la humanitat va perdre en dignitat. Però existeix l'idealisme. A Catalunya el nacionalisme és un ideal, expressió del sentiment de la terra si bé no existeix una regla segura, deia també Hurtado, com a fòrmula del dret de les nacions. Hem de veure desapassionadament quina aspiració té força decisiva o suficient per donar democràticament una norma fixa d'acció al partit que la representa. L'absolutisme i l'ús imperatiu de la llei que alguns volen imposar contra Catalunya creant sectes en llocs de partits democràtics no és més -diria Hurtado- que el resultat de l'abdicació del propi dret i de la dignitat de la ciutadania que reconeixen les declaracions de drets humans en els nostres dies. Aquesta dignitat s'ha d'expresar mitjançant el sufragi universal, lliure i secret per què la preocupació per la llei no sigui més mostra d'una mediocritat, sinó el reconeixement de l'imperi de la llei necessària per el bon funcionament de l'estat de dret que no pot ser conduït al despotisme del domini vertical pel partit que es creu pàtria en les societats plurals i complexes, convertint també en pàtria constitucions de dubtosa legitimitat democràtica descoberta al cap del temps. Fer pàtria, com deia també Hurtado, és representar també una major suma de civilització que impedeix la convivència amb les dictadures. Democràcia és també republicanisme, acció perseverant en lloc de promeses de miracles. Democràcia és també alliberar la societat de les injustícies socials, deslligar-se del poder de les oligarquies i fer del Parlament el primer poder de l'Estat que és el que significa votar lliurament, doncs sense vot lliure o amb vot falsejat el Parlament mai serà expressió de la voluntat del poble. Compte doncs amb els predicadors de fantasies i d'adhesions a una Constitució políticament morta, l' únic mur que els partits espanyols s'atreveixen a aixecar contra el sobiranisme català i basc. Compte també i els que se serveixen de la por i l'amenaça, doncs els partits democràtics i els seus membres junt amb les entitats socials són l'instrument de la construcció de les democràcies, pacificar la societat davant plantejaments enfrontats, influint raonada i serenament la massa neutra dels ciutadans.