l'irracional camí de la coherència

Sembla absurd que digui que l'irracional és camí de la coherència. Però em sembla irracional dir que Catalunya no ha acabat el 2014 amb més desig d'indeoendència per lluitar contra la pobresa, més deute, més desigualtats, menys població i amb més beneficis per les sicav de les grans fortunes. La independència que reclama una part important de la ciutadania és només una eina per lluitar contra les estructures del poder espanyol i construir una nova societat. No tenen cabuda els partits polítics que només tenen Espanya com projecte. Són partits i moviments inclusius que no entenen el fet català ni fan cap esforç per entendre'l. Mal interpreten el catalanisme que està fent un esforç per conduir el poble català seguint la seva voluntat democràtica. SAbem que no existeix en dret internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d'independència dinat el cas de l'impossibilitat d'exercir lliurament un referèndum d'autodeterminació. I caldrà que algú que poensi en demòcrata reconegui a l'Estat espanyol que Catalunya com a societat democràtica pot crear i modificar la legalitat quan sigui necessari per consolidar el fet nacional català. El procés sobiranista no és doncs cap fugida cap endavant, sinó l'horitzó més clar per recuperar l'estabilitat social i econòmic d'un país emprenedor, amb independència de la neteja que s'hagi de fer a l'entorn del poder. Exigir un procés democràtic i supervisat internacionalment no és irracional, sinó coherent amb la democràcia catalana. El poble hi té dret.