temps de recomposició política

La descomposició que viuen els partits dits d'esquerres abans de les eleccions municipals de maig descobreix el cansanci dels seus militats a ser simoplement "soldats" i "palmeros", el rebuig de formes de fer de gestió unipersonal, l'exigència de democràcia interna que és denuncia com inexistent, acabar amb assemblees precuinades i acords aprovats abans de començar les reunions, liquidar la farsa política i treballar amb la honestedat que exigeix una ètica de la dignitat del polític que no busca l'ofici amb benefici per un professional calculador que rebutja el pensador. La nova política exigeix debat obert, transparència sense límit, comunicació, proximitat amb el poble pel que treballen els polítics que s'han de comprometre a no acumular càrrecs ni legislatures. La societat vol noves formacions netes dels vells defectes, rutines i corrupteles heredades del sistema franquista en temps de la transició. S'han d'acabar els regalets, les portes giratòries, les recomanacions per situar amics, parents i compromisos malgrat l'existència de gent preparada, aquells joves sobradament preparats que han acabat a l'emigració dita pel govern espanyol movilitat exterior en el seu nou llenguatge creat per dissimular que els que treballen sense recomanacions tenen contractes per hores, en dies alterns o en caps de setmana, gran creació del govern espanyol per justificar la baixa de la xifra d'aturats. Es tempos de recomposició política, de l'aparició de noves formacions que volen trencar amb el passat, la ruptura necessària que nio es va fer durant la transició o evolució del franquisme cap una democràcia formal que ni els socialistes espanyols van ser capaços de canviar quan van tenir el poder institucional. El trencament de les restes de l'antic comunisme refugiat a izquierda unida que ha impulsat la diputada de Madrid Sra. Tània Sanchez, les dimissions de regidors del PSC dia darrera dia en els Ajuntaments de Catalunya i el seu pas al sobiranisme d'esquerres adherit al compromís d'arribar a unes eleccions constituents a Catalunya com formacions joves d'unitat popular, sobiranistes i no sobiranistes, indubtablement produeix la possibilitat de la creació a la llarga d'una unitat socialista de Catalunya, d'un partit socialdemòcrata potent que sigui capaç de seguir amb el procés de recomposició política i unitat de les esquerres catalanes acollint els afiliats dispersos i cansats de ser kleenex d'altres formacions, com també passa a part de la dreta, conservadora i centrista, parapetada darrera la Constitució espanyola que consideren intocable, però que no impideix el trasvàs de militants d'un partit a l'altra, més jove com "Ciutadans", cansats de les decisions verticalistes amb les que vivien politicament sotmesos en la seva anterior militància. La nova política s'imposa i a les properes eleccions tindrem l'oportunitat d'observar el progrés de noves maneres de fer política i de servir a la comunitat. La nova política que també significa "Podemos" podem dir que ben aviat desterrarà les formes de la vella política. Han descobert la importància de la societat de la comunicació, el dret de la ciutadania a saber que fan i que pensen els seus polítics.