enviar les vanitats a la foguera

Encara es veuen polítics, els dits professionals de la política, que necessiten aparèixer a la foto com una exigència vital. La projecció pública del personatge permet fabricar imatges del que realment importa en lloc del que realment existeix. Les vanitats porten a no voler deixar mai l'escó o el càrrec institucional assolit per primera vegada. Les vanitats s'aplegaran a fer el que convingui per vendre imatge. Quan convingui seran amics i quan convingui resaltaran diferències davant el mateix públic. Les vanitats que es podrien assimilar a vedettes de teatre de varietats sempre estaran a punt per sortir a saludar amb una imatge riallera, poc els importarà que els de casa se sentin preocupats pel paper que escenifica el personatge a la vida pública del seu territori. Dic territori perquè la vanitat no té fronteres ni vol conèixer limitacions, ni lleis ni estatuts. La vanitat acompanya als temperaments intolerants i imperatius. La vanitat deslegitima el poder per què no accepta el personatge vanitòs regles de transparència. El polític fet en la vanitat com a mostra de personalitat, no estima els intel·lectuals i converteix la democràcia en un fet mediàtic, convertirà qualsevol procés democràtic en quelcom de mediocre, no acceptarà mai un procès participatiu on tot se sàpiga. El polític de la vanitat a més procurarà desmobilitar i aturar tota renovació. La vanitat és contradictòria amb la democràcia interna de les organitzacions polítiques que la llei reclama per què se sap que mai hi ha hagut democràcia interna als partits que es diuen democràtics. També han tingut en els partits el seu lloc la política del despreci, l'arraconament dels crítics, la política de l'odi i la política de la por, a més dels règims disciplinaris. Més d'una vegada una direcció política ha considerat un suïcidi de l'organització que democràticament es voti en assemblea una resolució diferent a la suggerida als propers previament a la reunió. Els ha fallat la manipulació del vot del clan i la dissidència s'ha fet visible. Però seguiran creient que la vanitat, el maquillatge, la foto, la bona imatge és el que compta i el que val. És cada dia més necessari enviar les vanitats a la foguera si volen renovar la política i regenerar-la. Necessitem polítics de primera vegada, gent que no vagi a les institucions a seure en un escó i votar el que li ordenin com a tota feina. Volem ara polítics amb valors i disposats a treballar amb il·lusió per defensar un model social que legitimi la democràcia.