Catalunya, una idea que és sobirana

Catalunya no necessita justificació com a poble amb una llengua diferent del castellà també conegut com espanyol, un dret civil propi, uns costums propis, un esperit identitari ben definit, una dreta i una esquerra que volen que Catalunya sigui una República, un país lliure, laic, democràtic, no com Espanya una nació associada a una religió, com explica el Professor Ramón Cotarelo en el seu llibre "La desnacionalización de España", la nació pels conservadors un concepte la nació orgànic i històric en lloc d'entendre que la nació és el conjunt de la ciutadania. Una guerra civil de tres anus i una dictaduyra de 40 no han sigiut suficients per entendre l'error i el fracàs d'aquest plantejament. Castella no ha tingut reis castellans des de la mort de Isabel la Catòlica i Ferran d'Aragó. Darrera d'ells van venir els Austrias i després els Borbons que van intentar destruir Catalunya el 1714. Castella va veure com el 1640 Flandes se li aixecava com Estat oponent i començava a caure l'Imperi del que s'havien servit els Augsburg que van embarcar Castella i els seus soldats en aventures militars moltes d'elles fracassades. Les potencies reals que es disputaven Europa no van considerar de Castella més que allò del que s'en podia treure profit. No va existir la identitat espanyola, sinó l'expansió imperial al servei de les aventures militars. L'imperi espanyol es va desmembrar amb el desgast natural dels conqueridors i les seves ambicions personals. França no va dubtar en ocupar Espanya i Mèxic per ampliar el seu Imperi als dos hemisferis. I es va fer una Espanya el 1812 que es va descomposar ben aviat amb el desgovern de les monarquies espanyoles, la corrupció dels governants i el poder d'una Església i una oligarquia de terratinents als que se sotmetien els poders polítics i l'aparell de l'Estat creat a imatge del francés. La decadència d'Espanya no és més que la història d'un país impossible que ha volgut crear una pàtria única contra natura, sota una llengua única imposada, intentant construir una idea nacional en la de la creuada dels militars sublevats el 1936 contra el comunisme com excusa per enderrocar la Segona República un 18 de juliol després que la dreta conservadora havia perdut les eleccions. Ara la dreta conservadora espanyola segueix negant a Catalunya, igual que l'esquerra espanyola, tot dret a seguir el seu discurs nacional aprofitant el sistema de legalitat configurat per ambdós servint-se de l'Estat preexistent, ignortant l'existència de Catalunya que no és més que una regió cultural i no, entenen res de la reclamació d'un Estat propi. Catalunya és una idea sobirana compartida sense discussions per una majoria ample del poble resident a territori català, que es reconeix només arribar al territori, un poble que opta per la independència de l'Estat espanyol com a resposta al rebuig de l'Estat i el poder polític central, les oligarquies financeres i la mateixa Església espanyola a dialogar i participar en la cerca de solucions fraternals i amistoses. El sectarisme i obsessió del govern espanyol per impedir qualsevol avenç de Catalunya per la via democràtica, l'ha portat aquesta passada setmana a anunciar noves accions judicials si es plantegen eleccions plebiscitàries, no volen veure que qui les farà plebiscitàries com diu el President de la Generalitat, serà el poble que vagi a votar, tant els que votin a favor d'uns partits com dels altres. La via política sembla que no agrada al govern espanyol. Però és la única via. Intentar suspendre les eleccions catalanes equival a suspendre l'autogovern de que disposa Catalunya, un agravi imperdonable més a apuntar a la llista dels greuges històrics que ha conegut Catalunya per part de l'Estat espanyol.