rupturisme i socialdemocràcia

La cerca d'una nova legitimitat diferent a la de la legalitat obliga a cercar en les creences i les utopies. La ruptura significa avui trencar amb un passat que no agrada i fer un present amb característiques de futur. Es vol canviar les limitacions i prohibicions, la política tutelada per un sistema amb un poder dotat d'una aurea àcrata però sotmès a les decisions del lider que pensa per la massa que el segueix. L'activisme social sembla ésser la nova mida de la legitimitat política. La gestió del poder per aquest nou model de gestió pot arribar a enfrontar rupturisme i socialdemocràcia. El nou poder local no permet fer la demolició del poder de l'Estat ni impedir l'aplicació de la legislació de l'Estat, no gaudeix de les competències necessàries ni se les pot atribuir. Tampoc està dotat d'autonomia plena el poder local sotmès al control dels interventors que no autoritzaran als alcaldes disposar de despesa no aprovada o no ajustada als reglaments com ja ha advertit el Ministeri d'Hisenda. La idea socialdemòcrata en canvi permet trobar nous enfocs i solucions dins del diàleg i el debat ordenat per conduir el rupturisme cap el camí correcte que és el de substituir les velles fòrmules i aparell municipal cap a solucions noves, una política realista, sense fugir de la legalitat encara que aquesta no ens agradi, si be és possible dotar-la d'una lectura democràtica progressista com es va fer amb la antiga llei de règim local de 1955 un cop arribats els nous ajuntaments a l'espera del canvi legal. El rupturisme passa a ser d'aquesta manera una actitud democràtica contra les males pràctiques del conservadurisme i el caciquisme, sigui de dretes o d'esquerres, una via pragmàtica per reconduir les solucions als problemes socials d'una comunitat que viu dins dels límits territorials d'un municipi. Orientar els Ajuntaments a dotar la població de solucions als problemes socials reorientant democràticament la despesa pot ser una de les millors maneres d'enfocar la nova gestió dels políticament fragmentats ajuntaments. La democràcia cal recordar exigeix també el respecte a les minories i no posar els ajuntaments al servei de minories ni grups sectaris. La acràcia com a forma de govern no és recomenable per els nous ajuntaments i no exigir respecte als bens i patrimoni urbà tampoc ho és. No es fa democràcia destruint el poder i enfrontant uns i altres, crear mal ambient entre la ciutadania per la disconformitat manifesta i creixent d'algunes decisions que posin tot el sistema en dubte. La nova legitimitat no es pot basar en la movilització permanent ni en el populisme. Activisme al poder és com dir idees al poder. Però a més d'idees, activisme i poder es necessita disposar de normes que responguin a un ideal democràtic que no condueixi la ciutadania a un rupturisme negatiu i destructor allunyat de la socialdemocràcia. Una cosa és la ruptura amb la dictadura i una de ben diferent la ruptura amb models conservadors construïts dins d'un a demmocràcia formal.