no agrada la paraula contrària

Parlar de la llibertat d'expressió no deixa de ser quelcom incòmode per qui no vol que li diguin les veritats o no escolta la veu dels sentiments del poble. No agrada la paraula contrària i hi ha qui encara no s'ha fet la idea de que en una democràcia es pot exercir el dret a la paraula contrària i a la protesta sonora, com diria el diputat de la CUP David Fernandez, dissentir, criticar, cridar, xiular, manifestar-se sonorament i amb escridassades no pot ser mai il·legal. La intensitat de l'acció política moltes vegades no deixa veure les realitats al governant que només viou enturat de serveis oficials. La democràcia exigeix dialogar amb els contraris, més enllà dels debats parlamentaris. Els silencis, el mutisme, voler servir-se de la llei per fer callar els que no pensen com un podem cklassificar-los com actes considerats males pràctiques en democràcia, actes involutius, regressió directa a la repressió dels temps de la dictadura. La paraula és una manifestació de pensament, d'opinió i també de poder. Quan la ciutadanbia reunida diu a les autoritats amb protesta sonora que no estan d'acord amb alguna cosa, les autoritats no poden respondre obrin expedients sancionadors ni fent tasta d'arqueòleg al Codi Pernal a veure si podem atribuir algun delicte als que protesten, als que criden, als que xiulen, als que mostren desgrat per alguna raó. Si són molts els que protesten i recorden que s'havia d'haver fet un referèndum d'autodeterminació convocat pel Parlament. I encara no s'entèn en molts cercles de govern la paraula de denúncia pública.Tampoc han entès el que signifiquen els Drets Humans, la democratització de la vida política i social. La constitucionalització dels drets inventada per las Revolució francesa que recorda el filòsof Axel Honneth amb el seu "dret de la llibertat" ha permès la democratització posterior de les societats europees gràcies a les idees liberals acabant per desprotegir e4ls espais tancats a la llibertat i el progrés de les idees. S'ha arribat a la interacció de les reclamacions dels ciutadans i a la llibertat d'expressió de les conviccions personals, sense limitar-ne els mitjans emprats, doncs tots els ciutadans, incloses les autoritats, són iguals, i els personatges pùblics, lògicament exposats a la crítica pública per molt dura i cruel que aquesta sigui. Aquest és avui l'avenç de les llibertats socials.