Esclat irredempt de l'independentisme actual

El que es creia una foguerada passatgera, com explica Hilari Raguer en el seu article al diari Ara el 19 d'octubre de 2013 titulat "Set notes de l'independentisme català actual", és una realitat en el mateix govern de la Generalitat disposat a seguir endavant amb el full de ruta acordat amb ANC, Omnium i ERC. La gent catalana ha perdut la por a proclamar-se independentista i republicana davant el menysteniment i menyspreci del govern espanyol, negat a tot diàleg amb el govern català. A hores d'ara, amb la perspectiva d'unes eleccions generals a finals d'any amb les que es volen apaivagar les catalanes de Setembre, li han aparegut nous aliats al govern central com són C's que són més del mateix, disposats a impedir frontalment la proclamació d'una República Catalana i el PSOE que, per veu del seu candidat a la Presidència del govern Sr. Sanchez, no vol la sortida de Catalunya de l'Estat espanyol i s'embolica amb una bandera constitucional que és avui pel poble el símbol d'una unitat territorial forçada, ignorant les de les nacions del territori de l'Estat, nacions que el Tribunal Constitucional i el govern neguen. El cas Podemos és més digne d'estudi per haver-se promogut per professors universitaris amb suport mediàtic. És el primer partit 2.0 i el primer partit que es fonamenta en la mobilització i la contradicció rupturista, un moviment que prioritza idees aparentment socials per abolir pràctiques i protocols de funcionament del poder a municipis, Comunitats i el mateix Govern central a ser possible. També s'ha obert per l'esquerra un període de radicalisme democràtic camí de la ruptura amb un sistema que oprimeix llibertats i drets, benestar i progrés social. Una sasturació legislativa, normes contradictòries amb l'esperit democràtic de la ciutadania i una hàbil campanya informativa des de uns mitjans no catalans per confondre, desinformar, influir negativament en les ventatges de l'unitat d'Espanya quan resulta que el comerç espanyol cregut de que s'ha de fer boicot a Catalunya per ajudar a l'Estat a doblegar les voluntats independentistes, rebutja els productes fabricats a Catalunya i Hisenda dificulta amb una ferma asfixia econòmica el funcionament dels serveis públics de la Generalitat de Catalunya. Insensatesa contra sensatesa és el sinó de la política catalana, ferint la cúpula del govern espanyol els sentiments més arrelats per fer desconfiar de la democràcia catalana amb l'idea d'espanyolitzar Catalunya a cop de llei. Espanya no ha fet la transició ètica que està fent Catalunya, ni té cap interès en fer-la, la qual cosa facilita i promou el rupturisme de l'esquerra com a resposta del poble al creixent autoritarisme del partit conservador que governa amb poder absolut un poble que li és cada dia més desafecte.