crisi de les ideologies polítiques?

Les ideologies polítiques i els modes de funcionament del sistema es troben en crisi. Però no és clar si fallen les ideologies o les conductes hipòcrites i falsaries dels dirigents que proclamen una cosa i en fan una de ben diferent o inclús contradictòria quan disposen de l'exercici del poder polític i social. La decepció general provocada per la destrucció de l'estat del benestar posat electoralment en mans d'una majoria absoluta conservadora, en nom de l'inèrcia econòmica que no és més que la resistència a fer treballar l'economia en un àmbit de lliure competència per afavorir el capitalisme especulatiu i salvatge, a més de paralitzar i impedir la democràcia deliberativa i la indispensable política d'assistència social. Poder i estructures socials, queda palès no van pel mateix camí. Els drets es reclamen i es guanyen amb massives mobilitzacions impulsades pels moviments populars, encara qu'avui xoquen amb el bloc insensible del poder central que només vetlla pels interessos de la minoria social que representa realment. Qualsevol projecte d'afirmació no és possible en una democràcia merament formal copm l'espanyola, amb llibertats encara més retallades o amenaçades a partir del proper 1r de juliol per un Codi Penal regressiu, limitador dels drets i llibertats. Quan vivim la força de la pobresa i l'estat del malestar, també vivim l'esforç d'un país que l'estat vol ignorar, la Catalunya innegable per construir una societat lliure i basada en el treball pacient i l'empenta creativa i exportadora com a fonts de riquesa. I en aquest context ens apareix una esquerra disposada a trencar la unitat dels partidaris de proclamar un dia la República Catalana. No seran els partits fragmentats i sense creixement els que resoldran la situació, sinó una vegada més la mobilització social que vol una política transformadora i d'entesa pogressista pel dret d'autodeterminació consequent amb la proclamació del Parlament de Catalunya de 1986. L'esquerra no sobiranista no pot oblidar que existeixen uns valors que és insensat negar o discutir. A la política li cal una regeneració que passa per la transició ètica, deixar de ser els partits empreses de treball temporal o de crear funcionaris polítics amb càrrec. Manca en una paraula, consciència democràtica, informació d'interès general i crítica oberta.