res sense aprovació del poder central
by
Pau Miserachs
/
divendres, 12 de juny del 2015 /
Posted in
aparell,
corrupció,
honestedat,
integritat,
republicanisme català
La corrupció sostinguda com explica José Antonio Zarzalejos en el seu llibre "Mañana serà tarde", quan ens diu que els partits polítics han estat infringint sistemàticament la llei de financiació de 1987, ha fet mal, més del que ens pensem en una societat tocada per la crisi. La gent no oblida els casos Guerra, Naseiro, Filesa, Roldán, Gurtel, Bárcenas, Millet, sobrepreus a les obres ADIF de la Sagrera Pujol, i tants d'altres coneguts i per conèixer, i finalment les despeses exagerades del Museu IVAM de València, les fundacions anexes als partits que subministraven grans quantitats de diners als mateixos partits. Acabar amb la corrupció de l'escalada endogàmica de carreres polítiques dins dels partits o fer-la més sostenible, és el que ha promogut la nova dreta que coneixem com ciutadans fent apostes tant a les taules conservadores com a les taules socialistes sempre i quan siguin anticatalanes i partidaris de la unitat d'Espanya. Més dura ha sigut la posició de la gent de PODEMOS en una o altra versió exigint mesures sociuals de xóc. Poder és poder i tots sabem com ens recorda en Luc Salellas que "el franquisme no ha marxat", doncs la corrupció no és invent de la democràcia formal actual. També existia durant el franquisme. Unes poses amb certa altivesa davant les càmeres de televisió els divendres a l'hora de explicar als periodistes els acords del Consell de Ministres no aclareixen gaire més que el poder central és el poder central i els demés no poden decidir res que no aprovi el poder central. Coincideix l'interposició de nou recurs contra la llei d'acompanyament del pressupost català per impedir la construcció d'estructures d'Estat, un TC ens diu que tot el que hem fet de cara al 9N és il·legal per ser anticonstitucional. Sembla que a Madrid s'hagin proposat impedir que a Catalunya fem eleccions el 27 de Setembre, i mentre xiulen i esbronquen el jugador del Barça Piqué a León, Antiviolència no diu res i això no deu tenir cap mena d'importància. Ja se sap que la opinió i l'expressió són lliures salvant l'intimitat, però no diuen res de la manca de cultura o d'educació que significa escridassar qui defensa professionalment la selecció espanyola i la seva terra, tant sols pel que pugui pensar internament i pel que voti quan és critat a votar democràticament. La corrupció també ha servit per mantenir la disciplina als partits creant maquinària política amb escalafons, l'aparell del partit. Els darrers vint i cinc anys han digut els de la corrupció organitzada gràcies als partits, bilateralidad de conductes que denuncia en Zarzalejos. I curiosament avui fa trenta anys que som a Europa obligats a reivindicar el valor de la integritat i l'honestedat, el reconeixement dels que ho han donat tot per la convivència social, cosa que no és habitual. En canvi avui també sabem que el nou Rei ha retirat per Reial decret el dret a usar el Ducat de Palma a la seva germana la Infanta Cristina sembla ser presumptament involucrada en el cas Noos. L'Ajuntament de Palma ja va retirar honorablement la placa de Rambla dels Ducs de Palma que ara torna a ser la Rambla. Queda encara per retirar la medalla d'or de la ciutat de Barcelona, honor que no satisfà avui gaire als ciutadans i menys suposem al nou ajuntament que pren possessió demà dissabte, fitxant la nova alcaldessa gent de la vella política, representants de la casta que han combatut. Però aquest acte no serveix per compensar el mal que fa el govern espanyol portant Catalunya al Tribunal Constitucional, intentant aïllar la comunitat catalana en l'ordre internacional, atacant l'ordre lingüístic català. Nova repressió pel que sigui, agitar odis ens fa avorrir la Constitució que la majoria de ciutadans no veuen clara quan s'interpreta tant restrictivament en contradicció amb els Tractats Internacionals ratificats per el Regne d'Espanya. Alguna cosa no qualla a Madrid quan pretenen tractar Catalunya como región administrativa desconeixent el significat del pacte de retorn del President Tarradellas i les esperances del poble català en un futur de justícia i reconeixement. Negar a Catalunya el seu fet nacional és seguir negant la història i la llibertat, i aïllar-se del món lliure. Perd la unitat i la continuïtat històrica amb Espanya. Espanya perd cada dia més seguidors a Catalunya. I no ho volen veure. El republicanisme català com el catalanisme no són incivisme, primitivisme, farsa, corrupció ni cap acte criminal. I això a Madrid ho saben molt be, però no ho volen reconèixer. Encara queda molt per dir i per fer. La democràcia que vivim al Regne d'Espanya és massa jove i plene de defectes i deficiències. Molts polítics sembla que no ho vegin. Aviat no podrem, moure un dit sense permís del poder central. Tornem a aquells temps que no foren fantasia. Les protestes de la ciutadania comencen a trobar una justificació indiscutible.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada